Recorregut dirigit per Gaspar Valero i Martí
1. C/ Argenteria-Segell
-“És n’Aina Cap de Trons. Viu en el carrer d’es Segell. El teniu a cinquanta passes, just darrere l’església. Ca seva fa cap de cantó amb s’Argenteria, a mà dreta, a sa darrera casa. ... El campanar de Santa Eulàlia es perfila en un cel encara blanquinós com si la llum mandrosa s’hagués atorbat més del previst aquest matí. En tombar cap al carrer del Segell, tornen a parèixer a terra taques fosques. Les botigues encara no són obertes...”
-“Ja són a la Quartera i en lloc de prendre cap al Banc de s’Oli, o al sindicat, retornen cap al Segell, així els sorprendrem, diu en Ripoll al criat. Ara el carrer és en calma. ... (p. 201-202).
-“El carrer del Segell és ple de llum com si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i alimares pertot arreu... Els qui clavetegen fustes i llistons a cops de martell als portals dels assenyalats com una marca d’oprobi. Tots els seus béns són des d’ara confiscats...” (p. 212)
-Dins el darrer Blau, 36, 198-199, 201-202, 212 / Zaforteza-Musoles, V, 148 [Sagell]: “Fue ésta la actual calle de Jaime II. Deriva su nombre de sigilum, sello o marca que se ponía en las ropas fabricadas en el país...”
2. Santa Eulàlia
“Al barri hi ha casals nobles, dos convents, un parell d’horts. Més enllà, només a cent canes, l’església de Santa Eulàlia. Peres no sap per on prendre...” (p. 35)
-“Els dits de cera prima persignaven l’aire ple d’encens just en el moment en què l’orgue atacava les primeres notes del Te Deum i l’església plena de gom en gom s’omplia de les veus del cor... El sol se n’entrava a grapats per les vidrieres i les tornassolava amb els seus raigs espessos...” (p. 38)
-Dins el darrer Blau, 34-35, 38
3. Bordell (C/ Caputxins)
“Rafel Onofre Valls de Valls Major passà la nit del diumenge i part de la matinada del dilluns entre els llençols de la Coixa... certes faldes del Palau Episcopal freqüentessin el Bordell...”
-Dins el darrer Blau, 222-223, 228
4. Hort den Valls (Porta Sant Antoni)
-“Gabriel Valls no l’havia convidat mai a visitar l’hort, tot i que per allà, als dinars i berenars que organitzava, havia passat gairebé tothom del carrer...” (p. 66)
-“A l’hort, tancat de parets de les quals només sobresortien les branques més altes dels tarongers...
A l’ombra del parrat, la llum esgarrinxadora del sol s’esfilegassava dolça i queia quasi blanca sobre els rostres dels reunits...
L’olor de les roses es mesclava amb el perfum de les alfabegueres…” (p. 71-73)
-“S’hort sembrat de sal? S’hort sembrat de sal! S’hort que embellia i amb sa seva frescor, amb ses seves ombres i sa música de s’aigua dins ses siquis... (p. 376)
-Dins el darrer Blau, 66, 67, 71-73, 88, 376
5. Porta de Sant Antoni-C/ Sindicat-Carrer Butzeria
Es veu perseguit per una caterva d’al·lots, els veïnats de Bennàsser, per la Porta de Sant Antoni un dijous de mercat. Fuig per damunt les verdures… Intenta espitjar cap al carrer de la Butseria ...
-Dins el darrer Blau, 94
6. Casa Negra (Inquisició) Actual Plaça Major
“A la Casa Negra, la Casa Fosca han obert les portes de pinta en ample i penjat la arreu llums d’encruia... Fan passar tothom cap a l’esquerra, i travessar dues cambres mal il.luminades...” (205-206).
-“L’alcaid obrí la cel.la de Valls a la mala hora d’una matinada xafogosa. Valls, que s’havia tret la roba... Davant la porta tancada de la sala d’audiències esperà una bona estona...” (p. 378)
-Dins el darrer Blau, 205-206, 298, 347, 378
7. Església de Monti-sion (C/ Monti-sion)
“Els carrers de Ciutat, que, en aquella hora, els dies feiners eren plens de gent... Immergit en aquestes cabòries, somnolent encara, caminava sense presses cap a Monti-sion, sense reparar en els pocs vianants que es creuaven amb ell. En el silenci dels carrers adormits, només les campanes de les esglésies havien començat a propagar l’alegria del dia amb l’estrèpit dels seus bronzos...” (63-64)
“El pare Ferrando, a corre-cuita, llegia el paper... Amb pas ràpid s’encaminà cap al segon pis, cap a la cel.la del pare Amengual on, com cada dilluns, a les 4 en punt de la tarda, començava una tertúlia... Dret, observava des de la seva finestra la torre de senyals i un tros de mar ben ample...” (p. 100)
-Dins el darrer Blau, 63-64, 101, 254
8. Can Descós (Can Olesa)-Posada de s’Estorell (C/ d’en Morey)
“Quan en passar per davant els murs del jardí que fa paret mitgera amb la posada anomenada de s’Estornell, vaig sentir una remor com de passes... No fóra estrany que, havent-me vist sortir de Can Descós, no m’haguessin pegat darrera, per fer-me salvatges els doblers que pogués dur damunt...” (p. 20).
-“Així com vaig poder, vaig anar a refugiar-me als estudis de can Descós on en Fortesa em donà aixopluc” (p 30)
-“Pendent altre pic del relat de Harts, esbrina entre les cases de la banda esquerra els estudis des d’on Fortesa administra els negocis del comte. El casal té una ampla volada, li ha dit Harts, i un escut d’armes sobre el portal: un lleó sobre camp de plata. Trucarà amb la baula i es donarà a conèixer com a amic del capità. Els cops ressonen. Per una finestra una dona treu el cap…” (p. 35).
-Plaça S Eulàlia-C/ Morei-Can Descós-Posada Estornell*
-Dins el darrer Blau, 20, 30, 35, 42
9. Palau de l’Almudaina
“El cavaller Sebastià Palou acompanyà el canonge fins a Palau... Després accelerà el pas cap a l’Almudaina... En arribar demanà primer per la seva tia, que, com cada horabaixa, feia tertúlia amb les senyores més nobles de Ciutat... La sala en la qual l’Excel.lentíssima senyora rebia els seus convidats tenia el sostre teginat, i les parets blanquinades estaven folrades de quadres... Un Zeus que tenia les faccions del Virrei... El pintor, un venecià ...”
-Dins el darrer Blau, 122-24
10. Torre de l’Àngel
-“Passà cinc dies en estreta presó, fosca i gelada, de l’anomenada torre de l’Àngel... Quasi no li donaren menjar...” (p. 288)
-Dins el darrer Blau, 132, 288
11. Sant Domingo
“Al temple ja quasi tot és a punt. ..”
+Processó
-Dins el darrer Blau, 418, 424
12. Porta Mar (Moll)
No han sortit junts. Ho han fet en petits grups, alguns amb la família, d’altres tots sols... Els homes en arribar a l’Hort del Rei els passen davant. Es reuneixen i formen un grup compacte. Precedeixen els seus en travessar la porta del Mar [Moll], albiren quins llocs seran millors per descansar una estona, quina gent trobaran per la Riba...”
-Dins el darrer Blau, 180
El vaixell dels xuetes (passeig de Sagrera)
El 1688, un nombrós grup de xuetes, que criptojudaïtzaven sota la direcció espiritual de Rafael Valls, feia anys que esperaven l'ocasió de fugir de Mallorca i dels perills de la inflexible i cruel Inquisició. Aquesta institució es trobava en una de les èpoques més actives i dures de la seva existència. A la fi, aquell any, les negociacions entre els xuetes que volien deixar l'illa sense permís i una nau anglesa que havia arribat al port de la ciutat de Mallorca, havien fructificat. De nit, els jueus sortiren de les seves cases i pujaren al vaixell anglès en secret. Quan tots eren a bord, l'embarcació salpà i amollà veles, tot i el mal temps, circumstància que ja havia despertat les reticències del capità. En sortir la nau del port, tots els passatgers celebraren el que ja consideraven un l'alliberament definitiu. Mentre, a la ciutat ja s'havia estès la notícia de la fugida massiva. Les autoritats religioses i civils degueren lamentar la pèrdua dels guanys que deixarien de percebre pels béns que se'n portaven i deploraren la mala reputació que per a ells suposava no haver controlat la situació.
Però, no obstant les celebracions, pels embarcats les coses no anaven gens bé; el temporal augmentà i, malgrat els intents de la tripulació, era impossible continuar la travessia, per la qual cosa el capità de la nau decidí retornar al port de Palma, amb gran desesperació dels xuetes. Lionel Isaacs recrea amb aquestes paraules el final de l'aventura: "prop de migdia la nau encara no havia aconseguit de deixar la badia, i els núvols de pols aixecats per la tempesta de vegades ho amagaven tot de la vista. De sobte la ventada va augmentar en violència; enormes ones pegaven a la nau de tots els costats; els vents i els corrents s'emportaven el vaixell cap a les penyes amenaçant amb un desastre, i per tal de salvar la nau la portaren al lloc on els fugitius havien embarcat. Immediatament els oficials de la Inquisició acompanyats per una força armada, abordaren el vaixell, agafaren els infortunats i els portaren als jutges del Sant Ofici. Abans que s'acabassin les investigacions, judicis i conclusions, passaren tres anys; durant aquest temps els presoners romangueren a les presons de la Inquisició, on alguns trobaren una mort misericordiosa que els va alliberar de nous sofriments. Els resultats de les deliberacions dels tres anys foren els quatre actes de fe de l'any 1691".
Font: Piferrer-Quadrado, 545-546 /Lionel Isaacs, 139-140 / Valero, G.: Palma, Ciutat de llegenda, fitxa 127
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada