30 d’ag. 2009

IIIª Agrorruta als Forns Antics de Palma

El passat 29 d'agost ARCA organitzà la IIIª agrorruta del programa Agricultura, paisatge i patrimoni amb el suport de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Aquest cop es visitaren els Forns Antics de Palma i poguerem conèixer les tècniques de producció dels mestres forners i pastissers que encara exerceixen la seva professió d'una forma artesanal i tradicional.

Història

Antigament els forners també eren anomenats flaquers. El seu col·legi és un dels primers que es fundà després de la conquesta de Jaume I, amb el nom de Officium Clibanorum i Officium Furnariorum.
A part de fer pa per a la venda, també elaboraven bescuits, casques, coques, panades de peix, flavons i formatjades, mentre que la pastisseria era de lliure fabricació.
El 1476 el Col·legi estipulà que s’havien d’exercir tres anys d’aprenentatge de l’ofici, que poc després s’augmentà fins a quatre, però el 1509 es deixà definitivament en tres anys. El 1476, també se’ls obligà a parar les taules ben abastides per a la venda de pa, sinó eren penalitzats amb 10 lliures. L’excepció es feia per als diumenges i dies de festa.
El segle XVI s’establí una disposició que el pa podia ser tornat, si aquest no era ben cuit i amb el pes degut, a l’igual que també les panades o formatjades en el cas de ser cremades.
El 1678 els forners no podien tenir més de 50 quarteres de blat que no fossin de la seva collita. També havien de marcar amb una creu aquells pans que estiguessin cremats o amb manco pes. Si algú infringia aquesta norma era denunciat davant el mostassaf, perquè no els pogués comercialitzar.
El 1695, el Col·legi de forners volgué imposar un examen a tots aquells que volguessin exercir la professió i va haver l´ intent de decomissar els productes elaborats pels no col·legiats, però els jurats de Ciutat impediren aquesta decisió.
Altres regulacions que establí aquest col·legi foren la prohibició de mesclar diferents qualitats de farina, que cada forn havia de marcar amb un senyal els pans que elaborava o regular el preu de la peça mitjançant el seu pes.
(GEM. V.6, p.11).
Diego Zaforteza Musoles, al seu llibre La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico,ens parla que a Palma hi havia un total 55 forns antics, dels quals a dia d’avui, n’hi ha molts que han desaparegut. Però afortunadament encara conservem dues autentiques relíquies com són:
- Forn de la Glòria: Es situa en l’homònim carrer de la Parròquia de Santa Creu, antic forn, que segons algunes fonts ja existia al segle XIII i podria ser el més antic de Palma, tot i que Zaforteza Musoles el data a l’any 1717. El forn antic es situaria possiblement a l’actual galeria d’art Ferran Cano, mentre que aquest establiment es construiria a l’any 1903. L’actual propietari és el Sr. Sebastià Camps Perelló, qui començà a treballar als 14 anys amb uns familiars seus i després acabà comprant el negoci.

Aquest carrer ha patit diferents nomenclatures al llarg de la història, primer trobem que es deia Adrover, en al·lusió a un personatge amb aquest llinatge que devia viure en aquest carrer. Al segle XVIII trobarem el Forn d’en Adrover al carrer Estanc. Al segle XVIII el carrer es dirà Canonge Carrió i durant la mateixa centúria agafarà el topònim actual. Entre 1808-64, se’l reconeixerà com a carrer del Forn de la Munició, establiment que es trobava en aquest carrer i prop del Forn de la Glòria des de 1717, però posteriorment passarà al nº67 del carrer Concepció. Després de la segona meitat del segle XIX, la nomenclatura del carrer serà abreujada i se’l coneixerà com carrer de la Glòria.
Altres forns que hi havia a aquesta parròquia eren el del carrer de la Mar, i ja més modernament (1812) es va fer el Forn de la Pau, situat al carrer Salas, 10.
- Forn de la Pelleteria: Establiment situat en aquest carrer de l’antic call jueu o barri de la Calatrava. Possiblement ja existís a l’any 1655 i poc després a l’any 1697 tenim el Forn d’en Rexach, propietat de Gabriel Rexach i que donava nom a aquest carrer. Zaforteza Musoles, ens diu que ja en 1742, es deia Forn de la Pelleteria, igual que el carrer. L’actual propietari és el Sr. Miquel Antoni Pujol Ferragut, qui segueix el treball de la seva família, situada aquí des de l’any 1914.
El carrer també s’ha dit de la Sinagoga Nova o Sinagoga Nova del jueus i dels Pelleters, artesans que es dedicaven a la manufactura d’aludes i pergamins. Eren un gremi a part dels blanquers i assaonadors, i des de l’any 1499 ja formaven una confraria en honor del Sant Baptisme del Nostre Senyor Jesucrist, els qual celebraven els seus cultes a l’església de Santa Fe o al Temple. A part de pergamins, aludes, pells especials, també fabricaven guants i bosses.
Prop del Forn de la Pelleteria també hi havia el Forn del Call, situat al carrer Santa Clara, 5 en data de 1657. Poc després va canviar el seu nom pel de Sant Cristo a l’any 1685, el qual es situa actualment al carrer Guixers. Altres forns pròxims eren el del Pes de la Palla o el del Temple.
Cal fer referència al Forn Fondo, que segons Zaforteza Musoles es dataria a l’any 1742 i amb entrada al carrer Caputxines, 3. Però a l’any 1911 es dugueren unes obres de reforma i es canvià la decoració de l’establiment, adoptant l’estil modernista, a l’igual que el Forn del Teatre.
Recentment ha tancat al públic el Forn Cremat, segons Zaforteza Musoles aquest ja existia a l’any 1390 i es situava al carrer Cavalleria, 29.
Comerços centenaris
Comerços històrics de Palma premiats per la Cambra de Comerç l’any 2007: Confiteria Frasquet (1704), Floristeria Alemany (1837), Expendería 26 Palma (1891), La Pajaríta (1872), Llibreria Fondevila (1894), Perruqueria Joan Vich (1815), Rellotgeria Española (1885), Casa Florencio (1870), Casa Roca (1850), Colmado Colom (1881), Antigua Casa Bet (1839), Joyas Forteza (1885), Mobles Castañer (1865, Sóller), Can Joan de S´Aigo (1700), Ca La Seu (1510), La Expeditiva (1905), Rellotgeria Alemana (1879), Cafès Llofriú (1866), Casa Quesada (1890), Muebles Bosch (1875), Forn d´es Paner (1890), Juncosa (1902), Pastisseria Marroig (1852, Sóller), Forn Fondo (1742), Forn de la Glòria (1717), Ca´n Miquel- Forn de la Pelleteria (1655), Forn de la Concepció (1902), Joieria La Perla (1899), Eléctrica Ferreteria M. Amengual (1817) i María Antonia Bergas (1890).