20 d’ag. 2009

embARCA't: "Estilística dels Llits ciutadans"

Segon recorregut embARCA't sobre els Llits de la Mare de Déu de 2009, dirigit per Biel Barceló
Primer recorregut: embARCA't: Les processons de la Mare de Déu Morta

Parròquia de Santa Creu.

Han passat molts anys sense que el cadafal del llit de la Mare de Déu Morta es muntes. Aquest any gracies a la voluntat del rector de la parròquia i a l’esforç dels voluntaris d’ARCA hem pogut veure el que queda d’una tarima de mes de 30 metres quadrats que l’enginy de les dones col·locant els cossiols i el muntatge d’una plataforma central que supleixen les parts perdudes ha donat un resultat magnífic. Degut a la novetat es de visita obligada.

L’urna neoclàssica damunt la qual descansa la Verge procedeix de Cartoixa, com també els notables canelobres amb el corresponents símbols marians instal·lats al muntatge. La vinculació de la parroquial de Santa Creu amb Cartoixa ve del moment en que Martí l’Humà cedeix els drets parroquials del temple ciutadà al prior de Cartoixa, que igualment era el castlà de Bellver. La desamortització farà la resta i no tan sols arribaran al temple del Puig de sant Pere aquets elements, també hi arribarà entre altres el quadre de Sant Bru.

Una de les preguntes que sorgeixen es el perquè de l’anagrama de Jesús que figura a la toca de la figura de la Verge. No es podria vincular al fet que el non del cenobi valldemossí fos el de Cartoixa de Jesús Natzarè ?.

La imatge que tipològicament correspon al segle XVI és de fusta policromada i la voreta del mantó va adornada amb capets d’àngels tallats. A la corretja, que li arriba casi be als peus, no hi figura cap inscripció, ni incisa ni pintada com sí passa a altres imatges. La corona de plata es molt interessant encara que molt fràgil.


Ajuntament de Palma.

El despatx de la batllessa de Palma guarda el retaule de la capella de la carnisseria de Dalt, que es una dormició pintada el 1550 per Rafel Guitard, un deixeble de Mateu Lopez (vell).


Aquesta capella estava situada a l’actual plaça d’en Coll i quan fou desmantellada el seu mobiliari fou repartit entre la capella del cementiri, l’església dels Hostalets i el propi edifici de l’Ajuntament. Presenta una de les característiques mes destacables de les dormicions mallorquines com es la presencia de tan sols onze apòstols presents en el moment del traspàs de la Mare de Déu.

Dins la mateixa estança es troba el quadre del “cerimonial dels Jurats de la Ciutat i del Regne de Mallorca”. El quadre es d’Andreu Riera datat el 1659 i agenollats davant l’Immaculada, patrona del Regne de Mallorca a partir del 1643, apareixen els sis Jurats vestits amb les corresponents gramalles i a la part baixa el text del cerimonial.
A la sala d’espera es troba el retrat que feu de Ramon Llull el pintor Ricard Anckermann i que degut als alambins i altres símbols alquímics agrada poc als lul·listes.
Gràcies a les facilitats donades per la batllía i la bona disposició dels funcionaris de l’Ajuntament poguérem accedir al corredor del Saló de Sessions, on es troben els quadres de l’enterrament de Ramon Llull i el martiri de Cabrit i Bassa de Miquel Bestard i el sant Sebastià de van Dyck. Al Saló a mes de conèixer els fills il·lustres de la ciutat contemplarem el mobiliari que can Juncosa realitza en un estil modernista i on encara a avui s’asseuen els regidors els dies de Ple.

Parròquia de Sant Miquel.

La Mare de Déu Morta d’aquesta parròquia es la que es conserva durant la resta de l’any al Museu Diocesà dins l’urna que feren els Lopez per a l’església de Sant Nicolau i que igualment es troba dipositada al museu situat a les dependencies del palau Episcopal.

Imatge de la qual es tenen noticies al menys a partir del segle XVI. Te totes les característiques de les imatges primerenques en quant a vestimenta, posició de les mans, corretja que li arriba quasi als peus i sense calçar.


Jeroni Juan ( L'Àlbum de la Dormició de Jeroni Juan Tous. Jaume Llabrés, Aina Pascual. 2008 ) fotografià aquest llit i podem veure que els anys 50’s la Verge, d’expressió dolcíssima, es posava damunt una urna de traces neoclàssiques que a la vegada descansava damunt una tarima d’un sol esglaó. Era un llit que es completava amb una corona i un conjunt de quatre angelets que aguantaven un vel, dos al costat de la corona i dos mes damunt unes columnes de fust estriat. Als peus de la Mare de Déu completaven el monument dos angelets que col·locats damunt una peanya baixa.

Aquesta parròquia conserva la Coronació de la Verge que el valencià Jose Gil, artista que arribà a director de l’acadèmia de san Carlos, feu per a la capella de la Trinitat que el gremi de gerrers tenia a l’església dels Trinitaris. D’aquí la creu trinitària que figura a l’escapulari de la Verge. Aquesta peça ben notable, on la Santíssima Trinitat corona Maria, sortia a la processó del Corpus i després de la desamortització passà a la parròquia de sant Miquel. Posteriorment l’església que tenien els Trinitaris fou cedida a l’orde de sant Felip Neri.

Parròquia de Sant Nicolau.

Les fotografies de Jeroni Juan també ens ajuden moltíssim en el cas del llit de sant Nicolau. Es muntava una plataforma rectangular a la qual s’accedia per un conjunt de quatre graons situats a la part mes propera al portal major de l’església. La part mes propera a l’altar major constava d’un portal format per una llinda i dues columnes jòniques que l’aguantaven. Dos angelets, que aquest any també s’han muntat, completaven un conjunt on una imatge del segle XVIII descansa damunt una urna neoclàssica del segle XIX.



La Mare de Déu va amb el cap descobert i a mes porta unes sandàlies a “la romana”. La posició de les mans, en canvi, es idèntica a les imatges mes antigues.

Un dels àngels aguanta una corona i l’altre un filacteri afegit i fet d’un tros de domàs. Les dues imatges presenten dos forats rectangulars a l’esquena el que denota que estaven subjectes a algun suport.



El retaule major està rematat per una imatge de la Verge coronada per dos angelets.




Parròquia de Santa Eulàlia

Hem de començar per una de les imatges mes belles del gòtic mallorquí. La Dormició del Mestre de santa Eulàlia està situada a l’antiga capella de les Ànimes que fou destruïda per un incendi el 1971. El quadre, que estava penjat e la nau de l’església, passà a presidir aquesta capella que en posterioritat a la desgràcia esmentada es presenta absolutament despullada de qualsevol altre moble o quadre.


L’obra que, fa uns anys fou restaurada, es la mes destacable de les Dormicions de la Mare de Déu que es conserven a Mallorca. El nom de l’autor no es coneix i l’escena te lloc dins un espai enrajolat on tres dels apòstols, en primer terme, llegeixen. La Verge, vestida en túnica i mantó estirada damunt un llit està amb les mans aplegades damunt el pit. Els vuit apòstols que manquen fins a completar els onze que apareixen a quasi be a totes les obres conservades a Mallorca, i que fan referència al traspàs de la Verge, estan a l’altre costat del llit. Es poden identificar sant Joan, que porta la palma i sant Pere amb capa pluvial oficiant la cerimònia. Crist, envoltat de serafins vermells, apareix a la part superior del quadre portat una figura vestida de blanc i de petites dimensions que vol representar l’ànima de Maria.


El llit de la Mare de Déu, juntament amb el de la Seu, es l’únic que es munta complet ja que a mes de l’estrada, l’urna, la figura de la Verge i el pali, es col·loca l’altar on es celebraven les misses durant l’octava de la festa.

La Verge amb mantó de color púrpura i amb uns capets d’àngels dins estrelletes esculpides a la voreta, es una de les imatges artísticament mes valuoses de l’Illa.

Aquesta parròquia conserva la processó que al final de dia 22, en que es celebra la festivitat de Maria Reina, retira l’ imatge del centre del temple per dipositar-la a l’urna on romandrà la resta de l’any. Acabada la cerimònia es reparteixen brotets d’alfabeguera entre els assistents.

L’urna on es guarda durant l’any, està decorada amb estrelletes damunt un fons blau on a mes hi estan representats el sol i la lluna. Part damunt l’urna, una de les joies ignorades, la Mare de Déu del Gonfanó. Es una obra primerenca del gran artista del barroc romà Carlo Maratta. Artista que amb el temps esdevindrà el mestre de Guillem Mesquida, el mes internacional dels artistes mallorquins anteriors a Miquel Barceló.


Convent de Sant Francesc

La particularitat de Sant Francesc es que conserva dues imatges de la Mare de Déu Morta i les corresponents urnes on reposen.

La més petita es guarda al replà més alt de les escales que porten al cor i descansa damunt una urna de tipologia renaixentista molt pareguda a la conservada al convent de les monges jerònimes de Palma. La figura de la Verge, de rostre de gran bellesa, fa temps ha perdut les mans i te el peu esquerra molt malmès. Tal volta procedeix del proper i desaparegut convent de Consolació ( es trobava al lloc que avui ocupa la plaça Quadrado). A l’avantcor es guarden els àngels del monument que es muntava els anys cinquanta i que el pare Munar descriu al seu llibre.

La imatge mes gran es munta a la capella de la Puríssima, on ames a la part baixa de l’altar hi ha l’urna on la resta de l’any es guarda. El pare Munar la data al segle XVI, emperò pels plegats del mantó, els ulls no del tot tancats i els colors de les vestidures l’hauríem de situar al menys dins la centúria següent. A les voreres del mantó hi figuren escrits un seguit de texts de lloança a la Mare de Déu.


Text: Biel Barceló Català