El passat dissabte, 20 de juny ferem la IIª visita d'agrorrutes a sa Casa Pagesa, on poguerem gaudir d’aquesta explotació que es dedica a l'agricultura ecològica i dels coneixements de la persona que està al capdavant de la mateixa, Toni Feliu.ARCA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuen amb el projecte, anomenat Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest consisteix en el disseny de 10 agrorrutes, que es duran a terme durant el 2009, en diferents explotacions agrícoles i ramaderes de Mallorca.
Sa Casa Pagesa és un negoci familiar situat en terrenys de la possessió So na Jaume nou, entre els municipis de Palma i Esporles. L'antiga possessió es troba documentada a 1605 i era propietat de Pere Busquets. Tenia cases i tafona, i es dedicava a la producció de olivars, vinya, magranars, i conreu de cereals i lleguminoses. En quant a ramaderia havia ovina, porcina i aviram. Feia una renda anual de 160 lliures.
El 1705 era propietat de Joana Ferrà i tenia un molí fariner denominat de So na Jaume o des Tasconet, situat a la sèquia de na Bastera, amb casa i mitja quarterada de terra. Era arrendat a la possessió i havia de moldre de franc per a aquesta.
FONT D'EN BASTER.
Dita vulgarmente de na Bastera, de na Pastera o s’Ullal. Neix a la possessió de Son Quint (Esporles). 
Surt d’Esporles en direcció a la fàbrica de paper de s’Esgleieta i es manté al marge esquerra de la carretera de Valldemossa, en direcció a Palma fins a Son Ripollet, on passa a la dreta de la carretera i es separa en dos ramals:
- Un desemboca a la font de la Vila i proveeix aigua a Palma.
- L’altre ramal se’n va a Son Sardina, on es ramifica fins a arribar al Secar de la Real per una banda i a Son Llorenç (prop del polígon de Son Castelló) per una altra.
El ramal principal un cop s’atrecava a Ciutat passava per Son Espases, la Real, Son Cabrer, Son Serra Parera, ca l’Ardiaca i entrava pel camí de Jesús.
Els recursos mitjans d’aquesta font són de 1’5 hm3 que s’aprofiten per regar el que l’Arxiduc Lluís Salvador anomenava l’Horta d’Amunt (Palma).
El Llibre del Repartiment l’anomena la Font de Canet, i encara es diu així entre el tram que va de l’Ullal a s’Esgleieta. Sabem que la seva aigua regava Palma i movia 32 molins.
Rep el nom de Guillem Baster que va rebre el dret de bastir molins d’aigua, per part de Pere de Portugal. El 1247, Jaume I li atorgà la propietat de les aigües de Canet, Esporles, Bunyolí i Puigpunyent.
A la seva mort, els seus drets passaren al monestir de la Real fins a que els perderen l’any 1821. A partir d’aquest punt cronològic es creà un regim de distribució de l’aigua, anomenat sistema de tabuc, pel qual s’obtenia aigua durant 12 hores, que equivalia a 28 tandes. La Comunitat de Regants tingué dret a aquestes tandes entre el 16 de febrer i 16 de novembre, la resta de l’any la propietat de l’aigua era de l’Ajuntament de Palma.
El 1870 la Comunitat de Regants creà un reglament i un òrgan de govern, format per un president, sots-president, tresorer i 4 vocals, dels quals dos eren regidors municpals. També contractaren a un siquier que s’encarregava de vigilar i netejar la sèquia. El 1888 la font d’en Baster fou tancada amb una paret seca.
El 1968 es decidí per unanimitat entubar la sèquia. Els 1987 s’aprovaren els actuals Estatuts de la Comunitat de Regants d’acord amb la llei de l’aigua de 1985. El 1989 hi havia 93 propietaris amb dret a aigua.
HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A ESPORLES.
Surt d’Esporles en direcció a la fàbrica de paper de s’Esgleieta i es manté al marge esquerra de la carretera de Valldemossa, en direcció a Palma fins a Son Ripollet, on passa a la dreta de la carretera i es separa en dos ramals:
- Un desemboca a la font de la Vila i proveeix aigua a Palma.
- L’altre ramal se’n va a Son Sardina, on es ramifica fins a arribar al Secar de la Real per una banda i a Son Llorenç (prop del polígon de Son Castelló) per una altra.
El ramal principal un cop s’atrecava a Ciutat passava per Son Espases, la Real, Son Cabrer, Son Serra Parera, ca l’Ardiaca i entrava pel camí de Jesús.
Els recursos mitjans d’aquesta font són de 1’5 hm3 que s’aprofiten per regar el que l’Arxiduc Lluís Salvador anomenava l’Horta d’Amunt (Palma).
El Llibre del Repartiment l’anomena la Font de Canet, i encara es diu així entre el tram que va de l’Ullal a s’Esgleieta. Sabem que la seva aigua regava Palma i movia 32 molins.
Rep el nom de Guillem Baster que va rebre el dret de bastir molins d’aigua, per part de Pere de Portugal. El 1247, Jaume I li atorgà la propietat de les aigües de Canet, Esporles, Bunyolí i Puigpunyent.
A la seva mort, els seus drets passaren al monestir de la Real fins a que els perderen l’any 1821. A partir d’aquest punt cronològic es creà un regim de distribució de l’aigua, anomenat sistema de tabuc, pel qual s’obtenia aigua durant 12 hores, que equivalia a 28 tandes. La Comunitat de Regants tingué dret a aquestes tandes entre el 16 de febrer i 16 de novembre, la resta de l’any la propietat de l’aigua era de l’Ajuntament de Palma.
El 1870 la Comunitat de Regants creà un reglament i un òrgan de govern, format per un president, sots-president, tresorer i 4 vocals, dels quals dos eren regidors municpals. També contractaren a un siquier que s’encarregava de vigilar i netejar la sèquia. El 1888 la font d’en Baster fou tancada amb una paret seca.
El 1968 es decidí per unanimitat entubar la sèquia. Els 1987 s’aprovaren els actuals Estatuts de la Comunitat de Regants d’acord amb la llei de l’aigua de 1985. El 1989 hi havia 93 propietaris amb dret a aigua.
HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A ESPORLES.
Municipi de 35’73 Km2. Es troba documentat des de 1248, el qual és un mot mossàrab en plural derivat d’un mot llatí Sportula, que significa senalla. Sembla que hi devia haver
a la zona una artesania de palmes de garballó.
Des del segle XIV es troba unit per carretera amb Establiments i Valldemossa. Al segle XVIII es féu la carretera de Banyalbufar i es port des Canonge.
Durant època romana hi domina la triologia mediterrània (cereals, vinya i oliveres) i en quant a la ramaderia tenim (ovelles, cabres i cavalls).
A època islàmica es construeixen marjades i es desenvolupa l’horticultura i els arbres fruiters. La població es distribuia dispersament entre alqueries i i rafals.
A partir de 1229, ja tenim testimonis de l’abundància d’aigua al terme, com exemple se’ns presenta la sèquia de Canet que alimentava a 32 molins d’aigua.
Els cultius més importants eren: blat, ordi, lli, cànem, vinya, olivera i figuera, mentre que el bestiar era el mateix que a època romana.
La crisi del segle XV, agreujada per unes sequeres, provocaren la disminució de la producció agrícola i que molts d’esporlins haguessin de vendre les seves propietats a ciutadans. Moltes d’aquestes cambiaren el seu nom per cognoms ciutadans: Son Cabaspre, Son Dameto, Son Quint i Son Simonet.
Als Estims Generals de 1578 tenim un total de 120 finques catalogades, de les quals hi havia:
- 33 possessions valorades en 248.300 lliures.
- 2 rafals valorats en 1.050 lliures.
- 5 horts valorats en 612 lliures.
Havia 99 propietaris, que representaven el 32,14% de la població, aquest era el percentatge més alt de la serra de Tra
muntana.
El segle XVI destaca per la seva producció d’oli, però també es produia vinya, cereals (blat, ordi i civada), murta i arbres fruiters (melicotoners i cirerers). En quant a la ramaderia trobem: ovelles, cabres, porcs i mules.
Als Estims Generals de 1685 el nombre de propietaris augment a 307, que representaven el 64’63% de la població. Aquest motiu es degué a la parcel·lació d’alguns latifundis: es Coll, Son Ferrà i Camp Redó. Tot i que cal aclarir que el latifundi encara conservarà les terres de major qualitat i valor. Segons el recompte hi havia les següents propietats catalogades:
- 32 possessions valorades en 429.400 lliures. Tenien la quasi exclusivitat de la producció d’oliveres, horts i vinyes.
- 1 rafal valorat en 420 lliures.
- 3 cavalleries valorades en 21.000 lliures.
El segle XVII l’activitat productiva es comença a diversificar, ja que trobarem fusters, picapedrers, marxants, traginers, teixidors, ferrers, moliners, paraires i sastres.
El 1789 destaca la següent producció agrícola: oli (hi havia 70 bigues), blat, ordi, civada, llegum, lli, cànem i vi. En quant a la ramaderia destaquen ovelles i cabres.
El segle XIX l’extensió del conreu de l’olivera suposava el 8’2% de tota Mallorca i la producción mitja d’oli era la segona després de Sóller.
A 1860, Pere Josep Tries, propietari de la possessió des Coll presentà a una exposición que es féu a Palma en honor a Isabel II una varietat del cànem anomenada Sida abuliton i també fou dels primers en introduir el conreu del moniato, que acabaria estinguint-se per tota Mallorca.
Gràcies a la força motriu de l’aigua v
a néixer a Esporles la indústria textil. Fou a sa Granja a 1870 i per iniciativa de Joan Riutort Palmer. A principis del segle XX, Esporles tendrà les millors fàbriques tèxtils de l’illa dedicades a la producció de flassades. El 1890 s’inicià una indústria dedicada al paper d’embalatge.
La seva constitució muntanyenca, les grans extensions forestals (un 64’3%, on destaca l’alzina a partir dels 400 metres) i la proximitat a Palma han acabat estancant la producción agrícola durant el segle XX.
El 1988, un 41’39% de la superfície del terme estava cultivada. Destacaven: garrovers, ametllers, olivars, cítrics, cereals i fruiters. En quant a la ramaderia trovavem: oví, porcí i equí. De la superfície cultivada un 92’4% era de secà i un 7’5% de reguiu.
El 1985 hi havia 19 fonts, de les quals les més importants eren la font Major i la d’en Baster. La primera neix a sa Granja i va dirección a la vila. A principis del segle XX movia 10 molins: Draper i Son Roig, que es feien servir per la indústria textil i paperera.
Possessions més importants d’Esporles:
- Tramuntana: Son Dameto i Son Cabaspre.
- Gregal: Son Simonet.
- Llevant: Son Quint, Miralles, ses Rotes, Son Antic, ses Planes, Son Tugores, Canet, na Sureda, sa Casa, Nova de Canet i Son Verdera.
- Xaloc: Es Coll.
- Migjorn: Son Mas, Son Malferit, Son Llabrés, can Manent i es Verger.
- Llebeig: Son Poquet i Son Ferrà.
- Ponent: Son Tries i sa Granja.
- Mestral: Ses Casotes.
TORRENT DE SANT PERE
Aquest afluent rep la quasi totalitat de les aigües superficials del terme. Neix al penya-segat des Puntals (Puigpunyent) i davalla per la vall de Superna. Travessa la vila d’Esporles, on rep aportacions de Son Dameto i de na Sastre. Surt de la vila dirección a s’Esgleieta, on es junta amb el torrent de Valldemossa i quan és a Palma conflueix amb el torrent de Bunyola, formant el torrent Gros que desemboca a Ciutat Jardí.
a la zona una artesania de palmes de garballó.Des del segle XIV es troba unit per carretera amb Establiments i Valldemossa. Al segle XVIII es féu la carretera de Banyalbufar i es port des Canonge.
Durant època romana hi domina la triologia mediterrània (cereals, vinya i oliveres) i en quant a la ramaderia tenim (ovelles, cabres i cavalls).
A època islàmica es construeixen marjades i es desenvolupa l’horticultura i els arbres fruiters. La població es distribuia dispersament entre alqueries i i rafals.
A partir de 1229, ja tenim testimonis de l’abundància d’aigua al terme, com exemple se’ns presenta la sèquia de Canet que alimentava a 32 molins d’aigua.
Els cultius més importants eren: blat, ordi, lli, cànem, vinya, olivera i figuera, mentre que el bestiar era el mateix que a època romana.
La crisi del segle XV, agreujada per unes sequeres, provocaren la disminució de la producció agrícola i que molts d’esporlins haguessin de vendre les seves propietats a ciutadans. Moltes d’aquestes cambiaren el seu nom per cognoms ciutadans: Son Cabaspre, Son Dameto, Son Quint i Son Simonet.
Als Estims Generals de 1578 tenim un total de 120 finques catalogades, de les quals hi havia:
- 33 possessions valorades en 248.300 lliures.
- 2 rafals valorats en 1.050 lliures.
- 5 horts valorats en 612 lliures.
Havia 99 propietaris, que representaven el 32,14% de la població, aquest era el percentatge més alt de la serra de Tra
muntana.El segle XVI destaca per la seva producció d’oli, però també es produia vinya, cereals (blat, ordi i civada), murta i arbres fruiters (melicotoners i cirerers). En quant a la ramaderia trobem: ovelles, cabres, porcs i mules.
Als Estims Generals de 1685 el nombre de propietaris augment a 307, que representaven el 64’63% de la població. Aquest motiu es degué a la parcel·lació d’alguns latifundis: es Coll, Son Ferrà i Camp Redó. Tot i que cal aclarir que el latifundi encara conservarà les terres de major qualitat i valor. Segons el recompte hi havia les següents propietats catalogades:
- 32 possessions valorades en 429.400 lliures. Tenien la quasi exclusivitat de la producció d’oliveres, horts i vinyes.
- 1 rafal valorat en 420 lliures.
- 3 cavalleries valorades en 21.000 lliures.
El segle XVII l’activitat productiva es comença a diversificar, ja que trobarem fusters, picapedrers, marxants, traginers, teixidors, ferrers, moliners, paraires i sastres.
El 1789 destaca la següent producció agrícola: oli (hi havia 70 bigues), blat, ordi, civada, llegum, lli, cànem i vi. En quant a la ramaderia destaquen ovelles i cabres.
El segle XIX l’extensió del conreu de l’olivera suposava el 8’2% de tota Mallorca i la producción mitja d’oli era la segona després de Sóller.
A 1860, Pere Josep Tries, propietari de la possessió des Coll presentà a una exposición que es féu a Palma en honor a Isabel II una varietat del cànem anomenada Sida abuliton i també fou dels primers en introduir el conreu del moniato, que acabaria estinguint-se per tota Mallorca.
Gràcies a la força motriu de l’aigua v
a néixer a Esporles la indústria textil. Fou a sa Granja a 1870 i per iniciativa de Joan Riutort Palmer. A principis del segle XX, Esporles tendrà les millors fàbriques tèxtils de l’illa dedicades a la producció de flassades. El 1890 s’inicià una indústria dedicada al paper d’embalatge.La seva constitució muntanyenca, les grans extensions forestals (un 64’3%, on destaca l’alzina a partir dels 400 metres) i la proximitat a Palma han acabat estancant la producción agrícola durant el segle XX.
El 1988, un 41’39% de la superfície del terme estava cultivada. Destacaven: garrovers, ametllers, olivars, cítrics, cereals i fruiters. En quant a la ramaderia trovavem: oví, porcí i equí. De la superfície cultivada un 92’4% era de secà i un 7’5% de reguiu.
El 1985 hi havia 19 fonts, de les quals les més importants eren la font Major i la d’en Baster. La primera neix a sa Granja i va dirección a la vila. A principis del segle XX movia 10 molins: Draper i Son Roig, que es feien servir per la indústria textil i paperera.
Possessions més importants d’Esporles:
- Tramuntana: Son Dameto i Son Cabaspre.
- Gregal: Son Simonet.
- Llevant: Son Quint, Miralles, ses Rotes, Son Antic, ses Planes, Son Tugores, Canet, na Sureda, sa Casa, Nova de Canet i Son Verdera.
- Xaloc: Es Coll.
- Migjorn: Son Mas, Son Malferit, Son Llabrés, can Manent i es Verger.
- Llebeig: Son Poquet i Son Ferrà.
- Ponent: Son Tries i sa Granja.
- Mestral: Ses Casotes.
TORRENT DE SANT PERE
Aquest afluent rep la quasi totalitat de les aigües superficials del terme. Neix al penya-segat des Puntals (Puigpunyent) i davalla per la vall de Superna. Travessa la vila d’Esporles, on rep aportacions de Son Dameto i de na Sastre. Surt de la vila dirección a s’Esgleieta, on es junta amb el torrent de Valldemossa i quan és a Palma conflueix amb el torrent de Bunyola, formant el torrent Gros que desemboca a Ciutat Jardí.
Al sud del terme neix el torrent de na Bàrbara i afluents de sa Riera.
Patrocina: 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada