28 de maig 2009

ARCA aconsegueix un informe favorable per a la protecció de la Caserna de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi

El Consell de Mallorca aconsella la catalogació i per tant la protecció de la Caserna de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi a l’Ajuntament de ses Salines.

Resaltam les conclusions d’un informe redactat pel Consell de Mallorca a petició d’ARCA per aconseguir evitar la destrucció de la Caserna de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi

“La singularitat arquitectònica de l’edifici respecte a la resta d’edificacions
de sa Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement
també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins
la trama urbana de sa Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament
públic, d’acord amb seva actual titularitat (Ajuntament de ses Salines-Ministeri de
l’interior).
Per tots motius exposats, i a la vista de les característiques històrico
ambientals del quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines) els
tècnics que subscriuen consideren que l’esmentat edifici reuneix els requisits
tècnics i constructius suficients per ser inclòs al catàleg municipal de Ses Salines.
Per altra banda, la seva destrucció suposaria la pèrdua d’un element
significatiu del patrimoni històrico-ambiental en un municipi que té pendent la
seva adaptació al Pla Territorial de Mallorca”.

ARCA prepara una proposta d’us com edifici públic

ARCA està elaborant amb detall una de les alternatives d’us per una Caserna de Carrabiners restaurat i transformat en edifici públic i la presentarem pròximament tant a les administracions com a l’opinió pública.

Demanarem noves reunions amb representants del consistori de ses Salines i amb el Delegat de Govern per tal de presentar-les.

El motiu de sol·licitar nova reunió amb el Delegat és per que és necessària la modificació del conveni subscrit entre Ses Salines i el Ministeri de Interior, ja que afortunadament el Consell Insular insta a la conservació del Quarter i al conveni es preveia la seva destrucció. Per tant el Delegat de Govern ara te un paper fonamental. ARCA ajudarà en la mesura de les seves possibilitats per aconseguir un conveni amb el ministeri molt més avantatjós que el signat ara.

24 de maig 2009

embARCA't: "Visita a la Seu"

Dia 23-5-2009

Recorregut embARCA't "Visita a la Seu" dirigida per la professora de la UIB Mercè Gambús

Patrocini::Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, Direcció General de Cultura

22 de maig 2009

Retirada de les pintures de la capelleta del carrer Ecce Homo per la seva desprotecció

L’any 1994 es dugué a terme un conveni de restauració de les capelletes de ciutat, entre ARCA, Sa Nostra i l’Ajuntament de Palma. Entre aquestes es restaurà la capelleta situada al carrer Ecce Homo de Palma, com així ho indica una inscripció situada a l’esquerra de la fornicula de fusta.

Al ser un element que es troba al carrer, es bastí amb un vidre protector, però aquest ha patit danys degut a actes vandàlics i d’incivisme.

El mes d’octubre de 2008 ARCA dugué a terme la tasca de desmuntatge i instal·lació d’un nou vidre de seguretat a la fornicula situada al carrer Ecce Homo de Palma.

Al mes de gener de 2009, es pogué comprovar com aquest vidre de seguretat havia patit danys considerables, fruit d’una agressió vandàlica.

En data d’ahir, 21 de maig, membres de la nostra entitat poguerem observar que el vidre de seguretat havia desaparegut, a més d’una tableta, situada a la dreta de la fornicula, on hi havia dibuixada la imatge de santa Catalina Thomás.

La primera passa que donà ARCA, fou la d’informar al director insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, el Sr. Biel Cerdà Buades, qui ens autoritzà verbalment perquè retiressim la pintura de l’Ecce Homo i una tableta, situada a l’esquerra de la fornicula, on hi ha dibuixada la imatge del beat Ramon Llull, pel perill i la desprotecció que corrien ambdues pintures.

Un cop retirades aquestes dues pintures, ARCA les desposità al veí Convent de les Caputxines, degut a les garanties que hi ha amb aquesta congregació, que durant segles ha preservat un llegat històric amb molta cura i dedicació.

A dia, d’avui la pintura de l’Ecce Homo i una tableta, on hi ha dibuixada la imatge del beat Ramon Llull romanen guardades a l’interior del Convent de les Caputxines, fins que les autoritats competents en matèria de patrimoni històric decideixen una solució, que asseguri la preservació d’aquests dos béns culturals.

L’Ajuntament de Palma havia de ser qui vetllàs pel manteniment de aquestes capelletes, però en aquest cas, no ha estat així.

18 de maig 2009

Primera agrorruta a Embotits Matas (Maria de la Salut)

El passat dissabte, dia 16 de maig va començar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

El primer punt d’aquest projecte fou visitar l’empresa familiar Embotits Matas, situada a la localitat de Maria de la Salut, on des de fa més de 50 anys es dediquen a l’elaboració de sobrassades, butifarrons i camaiots. El Sr. Joan Carbonell, un dels tres germans titulars d’aquest negoci familiar ens feu la visita per les seves instal·lacions, mostrant-nos el procés de producció i el resultat final, on les sobrassades penjen dins una habitació, on es curen durant dies o mesos, depenent del seu tamany.

Aquest programa pretèn revitalitzar el sector agrari i ramader de Mallorca, que no passa pel seu millor moment, però mereix ser reconegut i difòs perquè els ciutadans que visitin cada una de les explotacions que veurem durant aquests deu agrorrutes que hem dissenyat, puguin conèixer millor i al cap i a la fi, valoraran els nostres productes agrícoles i ramaders, els quals presenten una gran qualitat i riquessa.

Un cop finalitzada la nostra visita a Embotits Matas, ens dirigirem al poble de Maria de la Salut, per tal de conèixer un poc millor el seu patrimoni i gaudir del paisatge rural que l’envolta, vertader patrimoni d’aquesta contrada.

La ruta dins la localitat de Maria de la Salut fou a cal Metge Monjo, antic habitatge del metge del poble de principis del segle XX i a dia d’avui transformat en restaurant. El següent punt fou la visita a l’interior de l’antiga casa de la família Fontiroig, documentada al segle XIV i anomenada Son Roig i explotada actualment com a hotel. Seguidament puguerem veure l’església i alguns exemples de patrimoni popular molt destacables, que són els quals li donen vertadera personalitat a aquesta localitat. Per finalitzar, puguerem gaudir de la magnífica rehabilitació que s’ha dut a terme al molí d’en Cotó, un dels sis molins fariners que hi havia al municipi.

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A MARIA DE LA SALUT

Apareix documentat com a Maria al LLibre del rapartiment, segons Joan Coromines i Mascaró Passarius deriva d’un mot d’arrel àrab, que volia dir veure o mirar. Al 1916 li afegiren de la Salut per a diferenciar-lo d’altres localitats de l’estat espanyol.

Té una superfície de 30’30 Km2. El seu únic nucli de població es situa a 94 metres sobre el nivell de la mar. El seu moment de màxima expansió demogràfica fou l’any 1930 amb 2.454 pesones o mariers. Entre 1950-60 va perdre un 14’81% de la població degut a la crisi de l’activitat agraria i ramadera. L’any 1991 trobem una població de 1.784 habitants i al darrer cens de població (2004) es recullen 2.173 habitants.

Des del segle XVIII presenta enllaços viaris amb Santa Margalida, Sineu i Petra, i ja al segle XX s’unirà amb Muro i Llubí.

Hi ha documentats més d’una vintena de jaciments arqueològics, el que ens evidencia que en aquesta contrada hi havia una activitat agrícola i ramadera productiva durant la prehistòria. Molts d’aquests jaciments es troben mal conservats degut a l’explotació d’aquestes terres per convertir-les en rotes i terres de conreu.

A l’època romana hi ha una consolidació de la ramaderia i del conreu de vinya i cereals.

A l’època islàmica es desenvolupa l’horticultura a les alqueries i rafals.

Després de la conquesta sabem que es produïa al terme: cerelas, vi figues i hortalisses. El 1234 l’alqueria de Roqueta, situada a l’oest produïa vinya, figues i productes de la terra, mentre que el 1275 el rafal de Deulosal, situat a l’est produïa cereals, lli, oliveres i vinya.

Al segle XV predominen els cereals, la vinya i les figueres. En quant al ramat hi havia de tipus vaquí, porquí i oví, d’on proveïen carn a altres indrets de la zona. Degut a aquesta importància, sabem que feien guardes cooperatives per a estalviar-se el sou d’uun guardià. En aquest segle s’hagué d’importar blat.

El 1578, quatre senyors naturals de Palma, tenien 2/3 parts de la superfície del municipi, valorades en 46.500 lliures. El total del municipi feia un valor de 70.553 lliures i es repartien entre 75 propietaris.
En aquest segle segueixen predominant els cereals, la vinya i el figuerals. El ramat es concentrava principalment a les grans possessions: Delosal, Montblanc, Roqueta, Son Perot i Son Roig, on destacaven ovelles, cabres, vaques i porcs.

El segle XVII s’introdeixen llegums i altres cereals com a nous conreus, tot i que continuarà la vinya i la figuera. En aquesta època s’implantaran diversos cellers a les possessions de Son Niells, Roqueta, sa Toreta, Son Perot i Son Roig.
Hi haurà un augment d’activitats menestrals que s’exercia principalment en els períodes de pausa de l’activitat agrícola. Trobarem ferrers, fusters, picapedrers, teixidors de lli que abastien al consum local.

El segle XVIII tenim la següent estructura social:

- Jornalers: Vivien d’un sou
- Petits propietaris: Durant una temporada havien d’anar a jornal.
- Famílies benestants.

El 1818 el 81% del terme pertanyia a sis famílies residents a Palma. Un augment demogràfic feu que entre 1843-63 s’establissin 447 ha de les possessions del comte de Santa Maria de Formiguera (Deulosal, Rafal Roig, ...) i entre 1880-1904, hi hagués una segona fase de parcel·lacions, on s’establiren 462 ha de la família Villalonga (Roqueta,...).
El 1863 el 64% del terme pertanyia a 6 propietaris de Palma qui tenien 1.886 ha. El sòl es repartia de la següent forma:

- Cereals: 59’38%
- Bosc: 30’77%
- Fruiters: 7’9”

Predominaven el cultiu de secà, amb un 99’8% de la superfície conreada, on destacaven blat, ordi, civada, llegums, vi i figues.

Entre 1860-91 augmentà el conreu de vinya de 70 a 158 ha, com a conseqüència de la fil·loxera a França, es demandà vi mallorquí. Però el 1891 la malaltia arribà a Maria i s’hagué de susbstituir per ametllers.

El roters s’encarregaven de conrear llegums i civada en terres amb rendiments molt baixos.

El segle XX ve marcant pel següent:

- Establiment de les grans possessions.
- Introducció de l’ametller.
- Transformació de productes agrícoles. Sabem que hi havia 6 molins fariners i una teulera.

Durant el primer ¼ del segle XX l’ametller substituirà a la vinya i a partir dels anys’50 la figa també baixarà, pel seu encariment com a producte i la pérdua com a aliment de consum.

En aquest segle l’activitat agrícola anirà derivant en altres activitats del sector secundari, com la farinera de Can Gual (1921), la cimentera des Pujolet (1943), la gravera del Puig o la farinera de Can Masset (1949).

1974 la possessió de Montblanc tenia 975 ha, que eren un 32,18% del total del municipi.

El 1992 el 69’24% de la superfície municipal era conreat, on destaca el secà (cereals, ametllers i farratges) amb un 75’52%.
El terreny forestal d’un 24’31%, mentre que el conreu de regadiu era d’un 4’8%, on destacavenles hortalisses (meló, patata i tomàtiga).

Als terrenys argilosos i plans s’ha conreat, situats a l’est i oest s’han conreat: alls, creeals, melons i tomàtigues de ramallet.

A les terres de call vermell, terres de color rossa, s’han conreat: ametllers, fruites, hortalisses i farratges.


Veure també a: Diario de Mallorca

Veure també a: TV Mallorca

15 de maig 2009

Comença el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear inicien un nou projecte, anomenat Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest consisteix en el disseny de 10 rutes, que es duran a terme durant el 2009, en diferents explotacions agrícoles i ramaderes de Mallorca.

Dissabte, 16 de maig farem la primera visita a Embotits Matas (Maria de la Salut), on gaudirem d’aquesta explotació i de la cultura i patrimoni del seu entorn.

Hora: 9’00h.

Sortida: Amb autocar del carrer Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

Preu: 3 euros.

Inscripció prèvia, places limitades. 971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net

Patrocina:

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear organitza un total de 10 agrorrutes per tota Mallorca durant el 2009.
La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin veure de aprop com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

PROGRAMA

1. Embotits Matas (Maria de la Salut). Visita a la localitat de Maria de la Salut. Dissabte, 16 de maig.

2. Sa Casa Pagesa (Palma). Visita a la localitat d’Esporles. Dissabte, 20 de juny.

3. Forn de la Glòria i de la Pelleteria (Palma). Visita per la Palma Baixa i Alta. Dissabte, 29 d’agost. *

4. Bodega Binicomprat (Algaida). Visita a la localitat d’Algaida. Dissabte, 12 de setembre.

5. Estruços Can Caló de Ruberts (Sencelles). Visita al llogaret de Ruberts. Dissabte, 26 de setembre.

6. Festa de la Llampuga (Cala Rajada). Visita a la localitat de Capdepera. Diumenge, 11 d’octubre.

7. Formatges Burguera (Campos). Visita a la localitat de Campos. Dissabte, 24 d’octubre.

8. Bodegas Antonio Nadal (Binissalem). Visita a la localitat de Binissalem. Dissabte, 7 de novembre.

9. Cooperativa agrícola Sant Bartomeu (Sóller) i a la tafona de Can Det. Visita a la localitat de Sóller. Dissabte, 21 de novembre.

10. Rodau-Oli Aubocasa (Felanitx-Manacor). Visita a la localitat de Manacor. Dissabte, 5 de desembre.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9’00h.

* La sortida per Palma serà des de la seu d’ARCA (Can Weyler) a les 10’00h.
Fotografies: Luís Alberto Domínguez.

14 de maig 2009

Important suport a la protecció del Quarter de Carabiners de Ses Salines

El  Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, de la UIB, demana la conservació

ARCA considera que aquest és un suport molt important i ha fet arribar el text a Patrimoni del Consell i a l’Ajuntament de Ses Salines, per tal de afegir-lo als altres quatre informes de tècnics independents ja acumulats.

 Ses Salines ha de desistir definitivament del seu projecte de destruir un element tan valuós i centrar la seva feina en re-negociar un conveni a favor dels interessos de Mallorca, reivindicant l’edifici de l’Antic Quarter de Carabiners per a propietat municipal i cercant alternatives d’usos dels quals ens poguem beneficiar.

 A continuació copiam el text íntegre de l’acord del Departament de Història de la UIB, signat per la seva Directora de Departament, Sra Mª José Mulet:

 El Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, de la UIB, es vol sumar a la iniciativa promoguda per ARCA, i que ha trobat resposta en historiadors i estudiosos locals, per tal de conservar el Quarter de la Guàrdia Civil de la Colònia de Sant Jordi.

 L’habitatge va tenir segurament una funció de Caserna de Carrabiners per a la vigilància costanera de la zona. Actualment es troba en perill de desaparició, al no disposar de protecció municipal ni del Consell de Mallorca, perquè els catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic deixen sovint desprotegits algunes construccions de caire militar i industrial.

El Departament considera que l’habitatge s’hauria de conservar pels seus valors arquitectònics, que són els propis de la tipologia de casernes de la guàrdia civil i de carrabiners de començaments del segle XX en zones rurals o comunitats petites, però també pels seus valors històrics, la seva funció i localització.

 A més, es dóna la circumstància que el seu estat de conservació és molt acceptable, el que permetria la seva adaptació, sense gaire esforç, per a un nou ús.

Maria-Josep Mulet

Directora del Departament

12 de maig 2009

Roda de premsa en favor la protecció de l'antiga caserna de la Colònia de Sant Jordi

El Consell de Mallorca reconeix els valors patrimonials de l’edifici de l’antic Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi i insta a l’Ajuntament a incloure-lo al Catàleg de bens immobles protegits.

ARCA considera que aquesta és una bona notícia. Seria política i èticament inacceptable que el Batle de ses Salines i el seu equip de govern desoïssin la recomanació del Consell de Mallorca, malgrat fins a dia d’avui la seva insensibilitat cap al patrimoni que representa tenir un Quarter de l’any 1919 molt ben conservat, ha estat absoluta.
No obstant aquesta mesura no garanteix definitivament la supervivència de l’edifici ja que la llei no recull l’obligatorietat d’acatar les ordres del Consellde Mallorca. A Arca ens hagués agradat que el Consell directament catalogués l’immoble perquè té entitat suficient com a bé patrimonial de Mallorca.

ARCA ha advertit al batlle de ses Salines que cometria un delicte contra el Patrimoni si destruís el Quarter.
Batlle està informat dels valors patrimonials de l’immoble directament per ARCA i per quatre informes tècnics que li hem fet arribar ja fa dies. La llei i la jurisprudència és molt clara al respecte.
La sentencia del Tribunal Constitucional 181/1998, DE 17 DE SEPTIEMBRE (CASO CAN PARTIT EIVISSA) estableix que la provocació de danys a qualsevol bé del patrimoni històric, malgrat no estiguin catalogats, és un delicte tipificat al nostre Codi Penal, delicte que afecta tant als subjectes que han comés el fet, com a qui tenint autoritat ho han permès.
El delicte seria contra el Patrimoni Històric recollit al Codi Penal i castigat amb una pena d’un a tres anys de presó i multa

Resum dels quatre informes elaborats a petició d’ARCA per tècnics independents i que avalen els valors patrimonials de l’antic Quarter de Carabiners i a més aporten idees i solucions

Pere Ferrer. Historiador expert en l’estudi del contraban
El quarter de la Colònia de Sant Jordi fou projectat el 1919 en els terrenys de la finca de sa Vall, que havia estat adquirida aquell mateix any per l’industrial contrabandista Joan March Ordinas. La guarnició destinada a aquest nou quarter tenia com a missió principal la repressió del contraban que es realitzava a les costes en aquesta zona marítima (acabant sent també còmplices) . Per no perdre part del nostre patrimoni i de la nostra memòria, crec que és necessari conservar aquest edifici representatiu d’un temps i d’una època de privacions i misèria, en què el contraban fou un mitjà de subsistència d’una part important de la població mallorquina.

Cristòfol-Miquel Sbert Barceló. Doctor en Ciències Econòmiques i en Història, estudiós del tema del contraban i de la guerra civil a la zona L’edifici dels anys vint, segurament el darrer dels pocs construïts a Mallorca que queda –la majoria s’instal.laven a cases llogades- servia per allotjar els carrabiners i les seves famílies, la majoria dels quals provenien de la Península. Està situat a sa Colònia al lloc idoni en vistes i a prop de la mar. Pel que fa al seu valor arquitectònic, igual que d’una barraca de roter no esperam que estigui firmada per l’arquitecte Bennàzar, també en aquest cas ens hem de conformar amb el seu valor ètnic i històric. Que no és poc. S’ha de conservar per respecte a la nostra història i per estètica : sa Colònia ha passat en menys de cinquanta ha ser un poble de pescadors amb comptats habitatges a una zona turística de múltiples edificacions bastant homogènies. El contrast que ofereix el poder veure aquest sobri, auster edifici dels anys vint-trenta és un regal als ulls i a l’esperit.

Jaume Andreu Galmés, profesor d’Història de l’Art de la UIB. L’edifici de l’antic Quarter de la Colònia de Sant Jordi és digne de ser preservat i protegit com a element del nostre Patrimoni Cultural, ja que reuneix tota una sèrie de valors El Quarter de Sant Jordi, a part de quedar ubicat a la vorera de mar, queda integrat dins la zarza urbana del nucli antic de la Colònia creada a la segona meitat del segle XX com a nucli mariner i de pagesos. És un edifici únic en el nucli i un dels més antics. Per les seves característiques tipològiques i constructives es pot considerar un dels Quarters més representatius i de majors dimensions dels que es feren per al dit cos de carrabiners, juntament amb el de Cosconar, En conclusió, pels seus valors històric, urbanístic i arquitectònic, consider que l’edifici és digne de ser protegit i preservat. Ho ha de ser no sols com a edifici emblemàtic per a la historia de la Colònia de Sant Jordi i com a fita patrimonial del nucli urbà, si no també com a exemple molt representatiu i quasi únic dels quarters que en el seu moment s’aixecaren perls carrabiners a Mallorca.

Antoni Sbert Casasayas, arquitecte. És expert en planejament urbá i en patrimoni. Resum el seu parer en 5 punts:
1. L’edifici és dels més antics existents al nucli de sa Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de sa Colònia. Només per aquesta raó ja valdria la pena conservar–lo.
2. L’edifici és un contenidor senzill i sobri, sense cap concessió monumentalista que, tot i essent típic de certes tipologies quartereres, s’aproxima bastant, en la seva imatge exterior, a les tipologies populars d’habitatge mallorquines. Tot i la seva humilitat, s’ha de dir que no es troben molts edificis a sa Colònia que l’igualin en valor arquitectònic i ambiental.
3. La situació de fora d’ordenació en què la vigent ordenació urbanística deixa l’edifici, no seria, de cap manera, obstacle per a la seva conservació. No hi ha necessitats reals de trànsit que obliguin a l’obertura rodada completa del vial. La seva situació d’invasió parcial de l’alineació del vial pot esdevenir més una singularitat positiva que no un defecte.
4. Per tant, entenc que es desitjable i perfectament possible un ajust del planejament urbanístic amb una nova ordenació que permeti un encaix acceptable de l’edificació, com a mínim per possibilitar la seva conservació, encara que sembla molt adient també la seva catalogació i el seu destí a equipament públic.

En resum:
El Quarter de Carabiners és un capital important per la Colònia de Sant Jordi. Fins ara totes les decisions que han pres els polítics locals han estat equivocades. A partir d’ara el camí és clar: 1. Protegir 2. Modificació del conveni amb el ministeri i estudi de detall de les normes subsidiàries. 3. Rehabilitació i usos públics de l’immoble

11 de maig 2009

Èxit del II Encontre Gnomònic a Mallorca



El passat cap de setmana, entre els dies 7-10 de maig ha tengut lloc el II Encontre Gnomònic a Mallorca.

L’Econtre ha estat organitzat per ARCA Comissió de Rellotges de Sol i ha comptat amb el patrocini del Departament d’Economia i Turisme del Consell de Mallorca, la Direcció General de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) del Govern Balear i la col·laboració del Col·legi d’Enginyers de Balears, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Consorci pel desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB).

Més de quaranta persones d’arreu del món (Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Bolivia), península Ibèrica i Mallorca han participat en aquesta segona edició marcada per un excel·lent programa i una 
magnífica coordinació.

L’Encontre ha permès que persones de fora Mallorca i de la nostra illa prenguin contacte entre elles i puguin conèixer el ric patrimoni gnomònic que hi ha, amb un total de més de 900 rellotges de sol inventariats, convertint Mallorca en un dels indrets del planeta amb més elements d’aquest tipus per metre quadrat.

Aquest ha estat el programa perfectament conduït per Rafael Soler Gayà, Miquel ângel García Arrando i Joan Serra Busquets, membres de la Comissió de Rellotges de Sol d’ARCA

PROGRAMA

Dijous, 7 de maig

18’00h Recepció dels assistents a l’hotel El Cid.

Divendres, 8 de maig

9’00 -11’00h Visita quadrants de possessions Son Putxet, Son Serra Parera, Son Berga i Son Espanyol (Palma).
11’00 -13’00h Visita quadrant de la Cartoixa de Valldemossa.
16’00-18’00h Exposició i projeccions comentades a l’edifici Jovellanos de la UIB.

Dissabte, 9 de maig

10’00-13’00h Visita al Centre Històric de Palma.
15’30-16’00h Visita dels quadrants de Porreres i Felanitx.
16’30h Visita als quadrants bifilars de Cala Figuera.
17’15h Visita als quadrants de Santanyí.

Diumenge, 10 de maig

10’30h Visita al quadrant de la possessió de Galatzó (Calvià).
12’30h Visita al quadrant modern bifilar de Camp de Mar (Andratx).
16’00-17’00h Visita del castell de Bellver.

10 de maig 2009

Prodria ser un delicte enderrocar el Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi

Advertim a l’Ajuntament de Ses Salines

Davant l’obstinació de l’Ajuntament de ses Salines, que està disposat a destruir l’edifici de l’any 1919ARCA, ARCA els farà arribar una carta advertint-los que la Llei de Patrimoni prohibeix destruir bens amb valors patrimonials o culturals, malgrat no estiguin inclosos als catàlegs d’elements protegits. ARCA te nombrosos informes d’experts en Història i Arquitectes que demostren la singularitat de l’edifici i els seus valors històrics i per tant culturals i patrimonials.

Al mateix temps ARCA ha demanat a Patrimoni del Consell Insular que tramiti la catalogació del Quartes com element d’interès per Mallorca ja que és l’únic que queda íntegre a tota la illa.

Foto denúncia amb pancarta

Avui matí representants d’Arca hem fet una FOTO-DENÚNCIA davant l’edifici del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi ( darrerament utilitzat com de la Guàrdia Civil)

8 de maig 2009

ARCA ha demanat la intervenció del Consell Insular per salvar l’edifici del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi

Dibuix: Nicolau Casellas

L’Ajuntament de Ses salines governat per PSOE i UM, pretén destruir-lo

ARCA ha tramés al Consell i a l’Ajuntament de Ses Salines nombrosos informes de historiadors a favor de la conservació del Quarter de la Guàrdia Civil de Sa Colònia de Sant Jordi.
A l’apartat positiu volem destacar la importància de que s’hagi confirmat per part dels historiadors que el Quarter de la Guàrdia Civil de Ses Salines en realitat és una antiga Caserna de Carabiners de l’any 1919 i l’única que es conserva a Mallorca. És una confirmació important que no pot passar desapercebuda i molt menys aniquilada.

El conveni amb el ministeri no pot ser es una excusa per destruir
ARCA vol sortir al pas de les declaracions de responsables de l’Ajuntament de Ses Salines que justifiquen la destrucció d'un bé patrimonial per la signatura fa anys de un conveni.
Es dona la circumstància de que en el moment de la signatura no varen considerar que l’edifici tenguès cap valor. Ara la situació és distinta. S’ha confirmat que és l’únic Quarter de Carabiners que queda sencer a Mallorca i és de l’any 1920. Per tant si es manté la seva destrucció seria un acte contra el patrimoni.

D’altra banda, es pot trobar una solució urbanística per a la continuïtat del carrer Sol ja que l’edifici tan sols ocupa una part de la llum del carrer. El conveni amb el ministeri es pot modificar i el resultat pot ser molt més beneficiós pels interessos de Mallorca.

Per sort, des d’ARCA ens hem adonat de la barbaritat que implicaria la destrucció d'un fragment de la nostra història i fa tres mesos que estam avisant a l’Ajuntament de Ses Salines. Fins ara la insensibilitat continua i res ha canviat en l’actitud dels responsables municipals.
Corregir els errors i no obstinar-se en mantenir-los és la feina dels polítics.

El Consell comença a actuar
Feliçment el Director General de Patrimoni del Consell Insular, Sr Biel Cerdà a petició d'ARCA ha aconseguit que el Consell paralitzi provisionalment la demolició.
ARCA considera que l’edifici de l’any 1920, únic a Mallorca en bon estat de conservació, es mereix ser considerat un bé catalogat pel Consell.
Per ARCA és especialment lamentable que l’equip de govern de l’Ajuntament de Ses Salines integrat per membres del PSIB-PSOE, PSM i UM, demostri tant de menyspreu pels valors històrics i patrimonials. Estan a temps de rectificar.

Des d'ARCA continuarem recollint suports i donant passes per a la conservació i protecció definitiva de un edifici senzill, sobri i probablement únic a Mallorca.

7 de maig 2009

II Encontre Gnomònic a Mallorca

Entre els dies 7-10 de maig ARCA-Comissió de Rellotges de Sol organitzarà el II Encontre Gnomònic a Mallorca, el qual es dirigeix a tota persona interessada en els rellotges de Sol i te el doble objectiu de donar a conèixer el extraordinari patrimoni gnomònic de l’illa, al mateix temps que facilitar l'enriquidor contacte entre aficionats locals i forans.El programa és el següent:
Dijous, 7 de maig:
18’00h
Recepció dels assistents a l’hotel El Cid.

Divendres, 8 de maig:
9’00 -11’00h
Visita quadrants de possessions Son Putxet, Son Serra Parera, Son Berga i Son Espanyol (Palma).
11’00 -13’00h
Visita quadrant de la Cartoixa de Valldemossa.
16’00-18’00h
Exposició i projeccions comentades a l’edifici Jovellanos de la UIB.

Dissabte, 9 de maig:
10’00-13’00h
Visita al Centre Històric de Palma.
15’30-16’00h
Visita dels quadrants de Porreres i Felanitx.
16’30h
Visita als quadrants bifilars de Cala Figuera.
17’15h
Visita als quadrants de Santanyí.
Diumenge, 10 de maig:
10’30h
Visita al quadrant de la possessió de Galatzó (Calvià).
12’30h
Visita al quadrant modern bifilar de Camp de Mar (Andratx).
16’00-17’00h
Visita del castell de Bellver.

Més informació al 971 71 95 31, arcainforma@arcapatrimoni.net o http://www.bernisol.com/

Patrocinen:

Col·laboren:


5 de maig 2009

ARCA mostra la seva satisfacció per la rectificació de l’Ajuntament en els seus plans respecte al Pont del Terreno.

S’ha aturat la demolició i s’estudiaran alternatives per a conservar-lo.
Ara és el moment de posar en el primer ordre de importància la conservació del Patrimoni a més de la seguretat.


Des d’ARCA ens havíem dirigit per escrit tant al regidor Donate com a la Batlessa i al Consell demanant que no es precipitessin les decisions, apostant pel diàleg i per a que s’estudiessin totes les possibilitats per salvar el Pont.del Terreno sobre el Malpàs
Hi ha hagut coincidència en la voluntat política del Consell i de l’Ajuntament, davant la nostra insistència i ho valoram positivament.
Des d’ARCA no tenim cap dubte de que aquest element es mereixia estar inclòs al catàleg municipal d’elements protegits. El Pont te uns 100 anys de vida i està perfectament integrat al seu entorn, embellint-lo.
ARCA sempre recorda que si els fons EILO estan pensats per crear llocs de feina, no pot ser a costa de destruir patrimoni i que a més la rehabilitació en general crea molts de llocs de feina, de qualitat i especialitzats


diariodemallorca.es 6-5-2009 El Consell ordena la paralización cautelar del derribo del puente de Robert Graves

Viatge a Itàlia: Els espais dels Borja


"Els espais romans dels Borja" i Crònica del viatge a Itàlia" organitzat per viatges Tramuntana i dirigit per Biel Barceló el passat mes d'abril.
Texts: Biel Barceló

ELS ESPAIS ROMANS DELS BORJA
El 31 de desembre de 1378 neix a Canal Alfons de Borja. Es el mateix any en que els dissidents del papa de Roma Urbà VI elegeixen papa a Robert de Gènova amb el nom de Climent VII que estableix la seva cort a Avinyó. Aquesta família no es del tot clar que tingui els seus orígens al poble aragonès de Borja. Seguint les investigacions del pare Batllori si que es pot assegurar que les distintes branques de la família poc després de la conquesta son presents al nou Regne de Valencia i les seves ocupacions son ben diverses, fins i tot un d’ells era l’encarregat del bordell.
Dos dels partidaris mes destacats del papa d’Avinyò seran el dominic Vicens Ferrer i Pedro Martinez de Luna, que amb el temps esdevindrà anti-papa (segons Roma), adoptant el nom de Benet XIII.
Durant una de les visites de Vicens Ferrer a Xàtiva coneixerà Alfons, aleshores un infant, al qual anunciarà: “tu seràs papa i em faràs sant”.
El 1394 Pedro Martinez de Luna es anomenat papa i Alfons estudia a Lleida on obtindrà la titulació de: ”doctor en ambdós drets”. Son anys difícils per a la jerarquia catòlica, ja que ames de dos papes hi ha moviments dissidents de molta volada tant a Anglaterra com al centre d’Europa on els husites prenen molta força.
El 1409 el concili de Pisa destitueix al papa de Roma (Gregori XII) i el d’Avinyò (Benet XIII), i elegirà un nou papa el que farà encara mes complicada la solució perquè cap dels tres està disposat a renunciar. Benet XIII es veu obligat a traslladar la seva cort primer al Palau del reis de Mallorca a Perpinyà i posteriorment al palau reial de Barcelona, on tindrà un paper molt rellevant a l’hora del compromís de Casp on també hi esmerçarà molts esforços tant Vicens Ferrer com Alfons de Borgia per aconseguir el nomenament de Ferran d’Antequera (Trastàmara) el 1412.
Arribat el 1415 Joan XXIII (papa de Pisa) i Gregori XII (papa de Roma) abdiquen i s’intenta que també ho faci Benet XIII. El conegut com a papa Lluna es retirarà amb quatre cardenals que segueixen essent-li fidels a Peníscola. Però mor Ferran d’Antequera i el seu fill Alfons el Magnànim retira la obediència al papa Benet.
El 1417 s’elegeix a Marti V com a papa de Roma i Vicens Ferrer s’exiliarà a Bretanya on morirà el 1419. Per la seva part Alfons Borja esdevé conseller del Magnànim quan a mes de la canongia de Lleida ja era beneficiat de la parròquia d’Inca (benefici que per altre banda conservarà tota la vida), allunyant-se de l’obediència al papa de Peníscola.
El papa Lluna no cedeix, a pesar dels seus molts anys, el 1422 nomenà quatre nous cardenals a Peníscola però mor l’any següent als noranta-cinc anys. A la sala del conclave del castell valencià es elegit papa Gil Sanchez Muñoz amb el nom de Climent VIII.
Alfons el Magnànim viu obsedit per coronar-se rei de Nàpols i jugarà a dues cartes per a aconseguir-ho, es declararà tan aviat obedient a Roma com a Peníscola.
La reina Maria, l’esposa del Magnànim, confiscarà els bens que te a Aragó el nou papa Climent VIII, el rei anul·larà les disposicions de la seva dona i aquesta en resposta ordenarà l’assassinat de Margarita de Hijar, aleshores amant del rei. Els Borja faran costat a la reina. El 1420 Jofre de Borja, el futur pare de Roderic, juntament amb el seu cunyat Bartomeu Serra, havien assassinat el síndic d’Ontinyent Folc de Montferrer. Condemnats a mort en absència, s’havien escapat a Castella, seran perdonats per la reina i podran retornar a Valencia.
El rei havia partit a la conquesta de Nàpols on ha d’enfrontar-se amb Marti V, papa de Roma, que preferia els Anjou al tron partenopeu. Però el Magnànim fracassa i després de la derrota de l’Aquila (1424) perd tot interès en seguir essent fidel a Climent VIII. Son els anys en que el bisbe de Mallorca es Lluis de Prades, que havia estat cambrer del papa Lluna, i en que Alfons el Magnànim nomena administrador intemporàbilis de la catedral de Mallorca a Alfons de Borja mentre duri l’exili del bisbe titular de Mallorca (1424-1429). Possiblement es l’amistat de Lluis de Prades amb el papa de Peníscola el que fa que el rei el privi del govern temporal de l’església i el doni a Alfons de Borja. Per altra part son els anys en que Antoni Cerdà i Lloscos es ministre provincial dels trinitaris d’Aragó.
Climent VIII es farà coronar papa el 1426 i el rei enviarà a Peníscola Alfons de Borja per tal d’aconseguir la seva abdicació. Les negociacions s’allargaran fins el 26 de juliol de 1429. Dues setmanes després Gil Sanchez Muñoz rebrà el nomenament de bisbe de Mallorca i el 20 d’agost Alfons de Borja, que aleshores tenia cinquanta anys, esdevindrà bisbe de la rica diòcesi de Valencia. Es la recompensa pels serveis prestats al papa de Roma (Marti V).
El dia 1 de gener de 1432 neix Roderic de Borja, el nebot d’Alfons. El que aleshores era bisbe de Valencia era qui fou possible el casament de la seva germana Elisabet amb el seu parent, i membre de la branca rica dels Borja, Jofre i al qual ens hem referit abans. La dotà esplèndidament per tal que el matrimoni es realitses.
El 1442 el Magnànim ha aconseguit el tron de Nàpols i Alfons de Borja es al seu costat. Serà qui portarà les negociacions per tal de que el rei reconegui com a papa legítim a Eugeni IV , al qual havien destituït al concili de Basilea. La contrapartida es que el papa reconegui com a rei de Nàpols a Alfons d’Aragó.
Aquestes gestions el faran cardenal amb el títol dels Quatre Sants Coronats. Te seixanta sis anys i s’instal·larà a Roma a la basílica del seu títol al turó del Celio devora sant Joan del Laterà i davant el Coliseu. Es el moment en que encarrega el retaule de santa Aina a Pere Reixach per la col·legiata de Xàtiva i on apareix als peus de san Ildefons vestit de cardenal.
Son els anys en que el lul·lista Nicolau del Cusa, a qui rememorarem durant el viatge que férem a Venècia, intentava una profunda reforma eclesiàstica. Nicolau V projectava la modificació de sant Pere del Vaticà i Alfons el Magnànim a mes del preceptor dels seus fills tenia com a secretari i com a bibliotecari dos mallorquins: Joan Valero i Jaume Olesa.
El 1453 cau Constantinoble en mans dels turcs cosa que provocarà un gran ensurt en als regnes cristians i es en aquestes circumstancies que començarà el conclave de 1455. Dels vint cardenals electors quinze son presents a Roma i degut a les lluites entre famílies romanes sortirà elegit un papa de compromís, te setanta-set anys i no es italià. El 8 d’abril de 1455 Alfons de Borja es converteix en Calixte III.
Durant la seva coronació a sant Joan del Laterà, es produïren greus enfrontaments entre els Angüilara i els Orsini. Mentre a la plaça Monte Giordano els jueus li presenten la Torà, que han tret de la sinagoga, es reprodueixen els aldarulls ja que els presents a la festa volen robar els rics ornaments amb els que els jueus cobrien el seu llibre sagrat.
Una vegada instal·lat a Roma cridarà els seus nebots Lluis Joan del Milà i Pere fills de la seva germana Catalina i també Roderic i Pere Luis els fills mascles de la seva germana Elisabet. Alfons compartí la formació dels fills del Magnànim i Giraldona Carlino amb el margalidà Antoni Cerdà i Lloscos. El cardenal mallorquí amb el títol de sant Crisògon escriurà pels prínceps napolitans el: “De educatione principum” i serà posteriorment qui assistirà al primer papa Borja en el moment de la seva mort. Durant el seu pontificat, Calixte III, nomenà Cerdà bisbe de Ravenna.
Una de les primeres disposicions de Calixte III, fou la canonització de Vicens Ferrer. El 29 de juny s’acomplia la profecia que el seu dia havia fet aquell valencià protagonista d’un bon grapat de les rondalles mallorquines.
Començarà la fulgurant carrera del Borja(ara Borgia) a Roma. Roderic es notari apostòlic ja el 10 de maig i el seu cosí Lluis Joan del Milà serà governador de Bolonya a partir del tretze de juny. El 20 de febrer de 1456 son nomenats cardenals i reben el capel el 17 de novembre. Lluis Joan heretarà el títol dels Quatre Sants Coronats del seu oncle, ara papa. Per la seva banda Roderic prendrà el títol de Sant Nicolau in Carcere.
Pere Lluis de Borja el germà de Roderic serà governador del Castell sant Angelo i també de Terni, Narni, Todi, Orvietto, Espoleto, Foligno, Nocera, Asis, Amelia, Civitta Castellana i Nepi. L’altre dels nebots del papa s’havia casat amb una noble romana Jacobella Dolce amb la qual tindrà una filla Adriana que, com veurem deprés, donarà molt de joc en temps del segon dels papes de la família.
Es l’any en que Eneas Silvio Piccolomini es nomenat cardenal, amb el temps serà el successor de Calixte III. Es el personatge que ens trobarem en el quadres pintats pel Pinturricchio a la biblioteca Piccolomini de Siena i en un dels quals es veu Calixte III entregant el capel de cardenal a Eneas.
El 1457, Roderic es nomenat vicecanceller de l’església, càrrec que ja no abandonà fins en el moment en que serà nomenat papa. Aquest mateix any aprofitant l’enemistat entre els Orsini i els Colonna els Borja es posaren al costat d’aquets darrers i per tant els Orsini hauran de sortir de Roma. Pere Lluis de Borja es nomenat prefecte de la ciutat (la màxima autoritat civil). Comença l’imperi dels “catalans”. L’octubre serà rebuda a Roma amb tots els honors la nova amant del rei Alfons de Nàpols la joveneta Lucrecia d’Alagno que tant de joc va donar als xafarders de l’època i també als poetes com es el cas del falconer del rei: Ausiàs March. La gestió que pretenia la jove napolitana era que el papa anul·lés el matrimoni del Magnànim amb la seva dona la reina Maria.
La mort emperò del rei farà que el papa prepari la invasió del regne de Nàpols per tal d’impedir que el fill Il·legítim del monarca, Ferrante, en sigui el nou rei. La mort sobtada de Calixte III trastocarà els plans i els seus nebots hauran de sortir de forma precipitada de Roma juntament amb el venecià Pietro Barbo, que amb el temps esdevindrà papa i portarà el nom de Pau II. Els Borja sempre jugant a guanyador i mes quan Eneas Silvio Piccolomini es elegit papa amb el nom de Pius II.
El nou papa mantindrà com a secretari Francesc Ferrer a qui enviarà com a ambaixador a la cort de Joan II, l’hereu del regne d’Aragó a la mort dels seu germà Alfons. Posteriorment en temps de Pau II, aquest aragonès serà bisbe de Mallorca (1467) i serà qui començarà la gran remodelació del palau episcopal, per això les seves armes i les de Joan II es poden veure a l’edifici esmentat. Es el prelat que prohibeix als clergues portar armes i qui farà la recepció fastuosa a Roderic de Borja quan el juny de 1472 passi per Mallorca.
Roderic de Borja el 1489 es nomenat administrador de la mitra de Mallorca i en pren possessió mitjançant procurador el 29 de març de 1490. El supliren vicaris generals i n’ostentava el càrrec quan fou elegit papa amb el nom d’Alexandre VI.
Tonant enrere en el temps, el 1471 Roderic havia rebut els drets de l’abadia de Subiaco del papa Sixte IV. El fet comporta que s’ha d’ordenar sacerdot i per tant es veu obligat a fer vot de castedat. No es degué sentir molt vinculat pel jurament ja que es coneixen vuit fills d’aquest papa encara que els mes coneguts son els quatre que tingué amb la rica hostalera Vanozza Cattanei. Seran: Joan, César, Lucrecia i Jofre.
Vanozza i Roderic pareix que es conegueren als voltants de 1470, i possiblement a l’hostal de la vaca al barri del Gall, que ella gestionava. De pares procedents de Mantova i enriquida dirigint algunes fondes, era l’amant del cardenal Giuliano della Rovere,(el futur Juli II) quan conegué Roderic de Borja. De tota manera s’havien de guardar les aparences i Vanozza s’havia de casar. Ho farà el 1474 quan ja tenia 32 anys amb Domenico Giannozzo di Rignano, aviat es quedarà vídua i la tornen a casar aquesta vegada amb Antonio da Brescia. Neixen primer Joan i després César però en menys de dos anys veu morir dos marits. Ara la casen amb Giorgio della Croce un lletraferit originari de Milà, que esdevé a instancies de Roderic de Borja secretari apostòlic del papa Sixte IV.
El seu tercer marit era el propietari de la magnifica residencia del costat de san Pietro in Vincoli i que actualment es coneix com a Palau Borja. El 1479 està altre vegada embarassada però es retira al castell dels Borja a Subiaco on naixerà Lucrecia el 18 d’abril de 1480, l’any següent neix Jofre en el moment en que les relacions amb Roderic s’estan refredant. Arribats a aquest punt hem d’esmentar que Vanozza tindrà un fill del seu espòs a qui batiaran com a Octavià. Els problemes no s’han acabat i el 1486 moriran tan el seu marit Giorgio com el seu fill petit Octavià en pocs dies de diferencia. Vídua i ja de quaranta-quatre anys la casaran el 8 de juny del mateix anys de la mort del fill i el marit (1486) amb Carlo Canale un humanista de Mantova que iniciarà Lucrecia a l’estudi del llatí, el grec i la poesia.
El dia 11 d’agost de 1492 Roderic es nomenat papa i a la seva presa de possessió estaran a primera fila Vanozza i la seva cosina Adriana del Milà, casada amb Luis Orsini i mare de Orsino Orsini del Milà casat amb la jove Giulia Farnese. Serà Adriana del Milà, ja l’hem esmentada abans, la mes interessada que la seva nora “l’Hermosa Julia” acabi al llit del papa. Julia Farnese sera coneguda com a concubina papae o sponsa christi. La gent del seu temps considerava Laura Orsini la filla de Julia com a filla del papa.
Retornant als fills de Vanozza ens trobarem que Joan serà el duc de Gandia i es casarà amb una cosina de Ferran el Catòlic, Maria Enriquez, matrimoni que tindrà una filla, Elisabet, i un fill, Joan, que serà el continuador del ducat de Gandia i pare del futur sant Jesuïta, sant Francesc de Borja.
El petit Jofre contraurà matrimoni amb la filla de Ferran II de Nàpols i la seva amant Troggia Gazela, Sansa d’Aragó. Sansa era uns anys mes gran que Jofre que es casarà el 1493 quan tenia tretze anys i que la nit de noces haurà de quedar com un home, ja que la consumació del matrimoni es feia davant testimonis.
El 1496 aniran a viure a Roma i Sansa ames d’amiga de Lucrecia acabarà enllitada amb els seus cunyats Joan i César. Lucrecia es casarà, en segones núpcies amb un germà de Sansa, per tant també il·legítim, Alfons d’Aragó. La filla del papa havia vist anul·lat el seu primer matrimoni amb Giovanni Sforza i tingut un fill il·legítim amb un servidor de la família, Perotto. Aquest infant serà conegut a la documentació com Infans romanus.
El 1500, Cesar Borja assassinarà el seu cunyat Alfons, per discrepàncies amb la cort de Nàpols, fet que pareix que contà amb el consentiment de la germana de l’assassinat, Sansa. Ella no en sortirà de tota manera molt ben parada ja que es tancada al Castell Sant Angelo, acusada d’espionatge. Sansa no perdrà el temps i durant la seva retenció es fa amant del cardenal Hipolit d’Este, que aleshores era cunyat de Lucrecia Borja, ja que la filla del papa s’havia casat per tercera vegada amb Alfons d’Este, duc de Ferrara. Sança es obligada a tornar a Nàpols i ho fa de la ma del condottiero Prosper Colonna del qual naturalment n’esdevé amant. Aquest mercenari posteriorment es posarà al servei de Gonzalo Fernandez de Cordoba (el Gran Capità). Aquest home d’armes castellà es el que retornarà el Regne de Napols al rei Ferran el Católic i es l’encarregat de la detenció de César Borja per ordre del nou papa Juli II (Giuliano della Rovere) enemic dels Borja. Naturalment Sansa d’Aragó, la dona de Jofre Borja, es colgarà amb el Gran Capità, encara que hem d’esmentar que fins a la seva mort tingué cura de Roderic el fill de Lucrecia i del seu germà Alfons. Morta Sansa el 1506 Jofre es tornarà a casar amb la seva parenta Maria del Milà i el seu fill Francesc serà qui continuarà la línea de prínceps de Squillache, casant-se amb Isabela Piccolomini.
Quan morí el segon papa Borja, Giuliano della Rovere volgué convèncer César Borja de que en realitat era fill seu. César serà l’únic dels tretze cardenals de la família que renunciarà per dedicar-se a la milícia, fins que la mort del seu pare acabarà amb la seva carrera. Deportat a Espanya i escapat de la presó, morirà defensant el drets de la seva dona Carlota d’Albret al regne de Navarra. Tingueren una filla en comú Lluïsa i fills de César i mare desconeguda son Camila i Jeroni.
Lucrecia i Alfons d’Este tingueren tres fills que arribaren a edat adulta Hèrcules que continua la línea del ducs de Ferrara, Hipòlit el cardenal promotor i propietari de Villa d’Este a Tivoli, i Elionor monja.
L’arribada de Lucrecia a Ferrara amb les seves dames Jerònima i Àngela Borgia van esvalotar els mascles de la família Este, sobre tot Angela que havia estat esposa de Francesc della Rovere, el matrimoni fou emperò anul·lat. Els cunyats de Lucrecia: Juli i Hipòlit el cardenal que havia passat pel llit de Sansa d’Aragó, s’encapritxaren amb Angela. Aquesta feu el desafortunat comentari que els ulls del seu estimat valien mes que tot el cardenal. Hipòlit esperarà el seu germà amb els seus homes i no aconseguirà treure-li els ulls però sí el deixarà borni. Juli tramarà venjar-se i demanarà ajuda al seu altre germà Ferran, seran descoberts i empresonats. Juli sortirà de la presó cinquanta-tres anys mes tard, quan ja en tenia 81.
La relació de la família Borja no s’acaba aquí ja que Miquel de Gurrea, el cunyat de sant Francesc de Borja, serà el repressor dels agermanats mallorquins del 1520-23.
Baltasar de Borja i Velasco, besnét de sant Francesc serà bisbe de la nostra illa entre 1625 i 1630.
Roderic de Borja-Llançol de Romaní, lloctinent de Mallorca (1663-1667) i responsable de la gran repressió dels bandejats de 1666.


CRÒNICA DEL VIATGE
Arribats a Roma la primera visita la férem a l’església de Santa María de la Victoria, a la capella Cornaro on es troba una de les obres mes impressionants de Bernini, l’èxtasi de santa Teresa, obra que George Bataille defineix com a “erotisme sacre”.Als balcons de la capella es troben els membres de la família Cornaro contemplant l’absoluta entrega de la santa en presencia de l’àngel. Son els descendents d’aquella veneciana, reina de Xipre, a la quals els catalans segrestaren el seu fill acabat de néixer després de la mort del seu espòs, rei d’aquella illa. Una vegada retornada a Venècia serà la promotora del Palau venecià conegut com a ca Córner della Regina, edifici que coneguérem al viatge que férem el passat mes de desembre. La bellesa de la peça es tan gran que Pietro Mascagni compongué la partitura “contemplant la santa Teresa de Bernini”. Per altre banda Blas de Otero quedà meravellat pels “angeles con alas de cadenas” que tanquen l’altar major. Per donar un cert equilibri a l’edifici davant la capella Cornaro s’aixecà la capella dedicada a la visió de sant Josep de Domenico Guidi.


A continuació, ens dirigirem a Santa Maria la Major per contemplar l’enteixinat de la Basílica on la presencia del toro dels Borja, s’alterna amb les armes del Borja-Oms. El sostre d’aquesta església, construïda en el perímetre marcat per la nevada del mes d’agost, i per tant coneguda igualment per Santa Maria de les Neus, fou realitzat en temps d’Alexandre VI, el segon dels papes Borja. La tradició vol que les despeses d’aquesta reforma fossin pagades amb el primer or portat d’Amèrica. La basílica te un trespol d’estil cosmatesc i a mes de l’estàtua de Felip IV, a l’atri, conserva com a gran relíquia les restes de la menjadora on nasqué Jesús. De gran interès son les decoracions de l’arc de triomf, del absis i de la nau obra de Torriti però amb restes dels mosaics del segle V


El segon dia es el de la visita als museus vaticans i per tant a les estances dels Borja. El toro borgià, la corona flamejant i els escuts del Borja-Oms omplen tot un seguit d’estances on Pinturrichio immortalitzà la figura d’Alexandre VI agenollat als peus del Ressuscitat i els seus fills Joan, Cèsar i Lucrecia al quadre de la disputa de santa Catalina. A la capella Sixtina trobarem el retrat de Roderic de Borja, aleshores cardenal, al costat de l’autoretrat de Botticelli en el fresc on es representa Moisès davant l’arc de Constantí. A la pinacoteca vaticana es conserva un dels retrats mes coneguts d’Alexandre VI.



Dins la Basílica de sant Pere ens aturarem a la Pietat de Miquel Angel on es creu que l’artista representa els rostre idealitzat de Vanosssa Cattanei, la mare d’ almanco quatre dels fills d’Alexandre VI, com a Maria. El rostre de Crist voldria ser un retrat de Joan Borja, assassinat a instancies del seu germà Cèsar. La visita següent serà la tomba de Pau III, el papa Farnese, una obra de della Porta on la figura de la justícia te com a model la figura de Julia Farnese la germana del papa i que el seu dia fou la joveníssima amant de Roderic de Borja (el segon dels papes d’aquesta família).


Començàrem el tercer dia a la Basílica de santa Prassede. Santa ben vinculada a la historia de Mallorca ja que les seves relíquies es conserven a la capella de santa Aina del palau de l’Almudaina i a mes encara avui es la patrona de Petra. De gran bellesa la capella de sant Zenó i els mosaics de la capçalera del temple a mes del terra i la cripta amb un frontal d’altar del mateix estil cosmatesc que ja hem comentat. Sarcòfags del primer cristianisme amb una figura adoptada d’antigues religions com es el bon pastor.

Per via Merulana cap a sant Joan el Laterà per rememorar la llegenda de l’embaràs de Neró i de la curació de la lepra de Constantí. A la nau lateral es conserva la part d’un fresc atribuït al Giotto on es representa Bonifaci VIII, el papa que després del tractat d’Anagni, retorna el regne de Mallorca a Jaume II. A la nau central les estàtues dels dotze apòstols realitzats a partir d’un disseny de Carlo Maratta, el mestre de Guillem Mesquida i autor del quadre de la verge del Gonfanó de l’església de santa Eulalia de Palma.

Aquesta Basílica, seu del bisbe de Roma es on es coronaren papes tant Calixte III, amb els aldarulls de la família Orsini el mateix dia de la coronació, com Alexandre VI. Molt proper a l’edifici principal es troba l’escala Santa, segons la tradició Jesús hi pujà per presentar-se davant Pilats i també l’edifici del baptisteri on es troba enterrat algun dels membres italians de la família Borja.

El monestir de les monges de clausura agustines ocupen el lloc de Quattro Santi Coronatti que donava el títol cardenalici a Alfons de Borja i en el moment en que es nomenat papa, el títol passà al seu nebot Lluis Joan de Milà. El nou destí serà la visita a san Pietro in Víncoli on està enterrat Juli II (della Rovere) el gran enemic dels Borja i que provocà l’empresonament de César. El seu sepulcre es una de les mes grans obres de l’art universal i conte el Moisès de Miquel Angel.

Coronant el monument es troba el roure símbol de la família Rovere que igualment es present a les claus de volta de l’edifici. Recordarem que les mateixes marques heràldiques les vérem a les restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat on Guiliano della Rovere fou abat comendatari. Continuarem i farem la baixada de la Salita Borgia, lloc encantador on una gran enfiladissa cobreix la façana de la casa on visqué Lucrecia amb el magnífic balcó.

Després de dinar i a través del call Jueu arribarem a l’església de San Nicola in Carcere que era el títol de Roderic de Borja com a cardenal. Passant per la font de les tortugues i pel palau Mattei amb la seva extraordinària col·lecció de relleus i estàtues a l’aire lliure arribarem a campo dei Fiori al centre del qual es troba el monument dedicat a Giordano Bruno, cremat el 1600 a aquest indret davant els que foren cases dels senyors Orsini. Recordarem que Julia Farnese era casada amb un Orsini fill de la cosina del papa. Aquesta dama fou la mes interessada en que la seva nora acabes al llit d’Alexandre VI. A tocar del campo (plaça) es troba el vícolo (carreró) del Gallo i just a la cantonada la loccanda della vacca on encara figura un curiós escut on figuren les armes dels Borja, dels Cattanei (l’amant del papa i propietària de la fonda) i també les dels Canale (quart marit de Vanozza ). Al final del carrer es troba el magnífic palau Farnese aixecat per Alexandre Farnese, nomenat cardenal per Roderic de Borja en el temps que aquest tenia com a amant Julia Farnese la germana del cardenal. Amb el temps Alexandre Farnese serà el papa Pau III. A via Monserrato, l’església de Santa Maria de Montserrat on estan enterrats els dols papes valencians.

Passant pel pasquino, una de les estàtues on els romans pengen les seves queixes i el palau on visqué el cardenal del Monte el protector de Caravaggio, arribarem a la plaça Navona i l’extraordinària font de Bernini dedicada als rius. A la via Coronari una de les cases de Fiammetta l’amant de Cèsar Borja, l’altra casa a la Piazza Fiammetta possiblement l’únic espai públic en el mon dedicat a una cortesana. Encara arribarem a Sant Lluis dels francesos, sant Ignasi de Loyola i al Mausoleu d’Agripa. Era el moment de dividir el grup: uns anaren al Gesu, on uns quants aviem estat la tarda anterior i els altres encara tinguérem ànims per arribar a Fontana de Trevi i Plaça d’Espanya amb la corresponent pujada a Santa Trinitá dei Monti.

Era el dia quart el dedicat als jardins de Tívoli, vil·la Adriana i vil·la d’Este. Aquesta darrera vila aixecada pel cardenal Hipòlit d’Este el fill de Lucrecia Borja mentre la primera es la vila que l’emperador Adrià aixecà en memòria d’Antinous, el seu jove amant grec mort als vint anys. El mausoleu d’Adrià avui es conegut com a castell Sant Angelo ja que Alexandre VI el convertí en fortalesa i residencia familiar. La tarda la dedicarem a la ciutat d’Anagni ciutat on es signà el tractat que porta el seu nom i pel qual el papa Bonifaci VIII obligà el retorn del regne de Mallorca a Jaume II. A cripta de la catedral es troba la capella de Sant Magno una de les joies mes preuades del romànic del centre d’Itàlia. La capella te un accés limitat tant en temps com en nombre de persones per tal de no perjudicar un conjunt pictòric d’extraordinari valor. Anàrem a veure el Palau on Sciarra Colonna i Guillem de Nogaret agrediren el papa Bonifaci VIII, en una acció que provocarà la mort del clergue i l’adveniment d’un papa francès que certificarà juntament amb Felip el Bell de França la fi dels Templers. Finalment i a traves de corso Cavour arribarem fins a la casa coneguda com a Barnekow, on el seu dia feu estada Dante.


El dia que feia cinc el dedicarem als Etruscos amb les visites a les tombes i el museu de Tarquínia i a la tarda al museu de Viterbo. El museu està dins la Rocca (castell) Albornoz. Aquest cardenal fundador del col·legi espanyol de Bolonya, amic de Sanç de Mallorca i defensor dels interessos italians dels papes dona nom a tot un seguit de castells del centre d’Itàlia. Acabarem les visites del dia als jardins de Bomarzo, immortalitzats per Múgica Lainez i que son d’una bellesa inquietant. Aixecats per Pier Francesco Orsini, els dedicarà a la seva dona: Julia Farnese, neboda-neta d’aquella Julia amant d’Alexandre VI. L’hotel situat a Perusa es diu Etruscan Chocotel i està dedicat a la xocolata.

El penúltim dia es el dia dedicat a la visita d’Assis on visitarem els convents de santa Clara i sant Francesc , basíliques superior i inferior, a mes de fer una passada pel temple dedicat a Minerva al que Giotto dedicà una de les escenes del temple superior de sant Francesc. Els dos sants tingueren una molt primerenca devoció a Mallorca, on la dinastia privativa afavorí el seu culte i la difusió de l’orde entre els propis membres de la família reial. Es molt estimable l’obra de Giotto, però no es pot menysprear la remarcable capella dedicada a sant Marti de l’edifici inferior i obra de Simone Martini. Els sants amb mes assiduïtat representats, a mes de sant Francesc i santa Clara son Elisabet d’Hongria, la cunyada de Jaume el Conqueridor i sant Luis de Tolosa, el cunyat de la reina Sança de Mallorca (reina de Nàpols) i també del rei Sanç casat amb la germana del sant, Maria d’Anjou. La visita a Perusa tenia com a objecte conèixer la Rocca (castell) Paolina, aixecada fossilitzant part de la ciutat medieval, per Pau III. Aquest papa com ja sabem es l’Alexandre Farnese germà de Julia, la darrera de les amants d’Alexandre VI.

De tornada i abans d’agafar el vol a Madrid tinguérem temps per fer una aturada a Orvietto per tal de conèixer la seva catedral dedicada a la verge Maria. La ciutat compta com no al la Rocca Albornoz i el magnífic edifici del Capitano dal Popolo.


Per finalitzar agrair a Esther, la nostra guia acompanyant, la gran feina feta amb la direcció d’un grup que en tot moment es va sentir involucrat en la bona marxa del viatge. El colofó serà aquesta tardor quan de la mà de la mateixa guia, especialista dels Borja al regne de Valencia, visitarem els indrets mes vinculats a la família que donà dos papes, un sant (Francesc de Borja) i tot un seguit de personatges estretament vinculats a l’historia de Mallorca.