24 d’oct. 2008

EmbARCA't: Palma a l'obra de Jovellanos

Dia 25, dissabte, recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: Palma", dirigit per Margalida Castells.



Article publicat a DIARI DE BALEARS 5-9-2008

Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) va ser empresonat a l’illa deMallorca entre 1801 i 1808. Bona part de la seva estada, del 5 de maig de 1802 al 19 de març de1808, la passà entre els murs del Castell de Bellver. Per combatre la soledat de la reclusió, Jovellanosva escriure cinc cartes sobre l’arquitectura gòtica deMallorca, dedicades a Bellver, la Llonja, la Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Santo Domingo de Palma.El destinatari d’aquestes cartesera el seu amic, historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829), qui aleshores treballava en l’edició del llibre pòstum d’ Eugenio Llaguno Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España.
Va escriure els textos amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionen totes les dades,manuscrits procedents dels principals arxius de l’illa i les obres d’erudits i historiadors locals. El seu secretari, ManuelMartínez Marina, i l’escultor i pintor mallorquí Francesc Tomàs feren els plànols i dibuixaren els edificis. L’autor volia valoritzar l’Edat Mitjana i descriure de manera fidel la història cerimonial i monumental: a les cartes hi sovintegen cites documentals, epigràfiques i bibliogràfiques que en conjunt construeixen una descripció històrica molt exhaustiva; sovint inclou reflexions diverses sobre art, urbanismei, en menor mesura, política, i també s’hi veu un punt de vista romàntic que l’allunya del seu passat il·lustrat. En primer lloc Jovellanos va convertir la seva presó en font d’estudi: l’any 1805 va redactar la primera carta, Descripción panorámica del castillo de Bellver (la ciudad y la bahía de Palma), i a continuació Descripción histórico-artística del castillo de Bellver. Hi reinvindica la conservació del monument i dedica belles paraules a la fortalesa palau que va començar a construir Jaume II. També parla de la Llonja (2) en la primera carta, on descriu els seus elements artístics i, per la seva formació il·lustrada i neoclàssica, ressalta la sobrietat i la distribució harmònica de la decoració, les proporcions regulars de l’edifici i la finura dels elements ornamentals gòtics, com la balustrada que corona l’edifici i les columnes helicoïdals. A la Descripción histórico-artística de la Lonja de Palma (1806-1808) va traçar la història de l’edifici i la seva fàbrica, va fer referència als plets de l’arquitecte Guillem Sagrera amb el Col·legi de Mercaders, va recordar la riquesa del comerç mallorquí a l’edat mitjana i va lamentar la seva decadència amb el descobriment d’Amèrica l’obertura de la ruta portuguesa de les espècies. De fet, redescobreix el valor històric i artístic de l’edifici, que en aquell temps era emprat com a saló de balls de carnestoltes. Aquesta carta es va editar per primera vegada pel Reial Consolat de Mar, l’any 1812, amb el títol de Carta históricocritica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca, amb quatre calcografies de Francesc Jordà sobre dibuixos de l’arquitecte IsidreVelázquez corresponents a les façanes est i nord, la planta i un tall de l’interior. Va descriure l’exterior de la Seu (3) a la primera carta,però a Descripción de la Catedral de Palma (1807-1808) explica la història de la construcció de l’edifici, repassa les portades i l’interior del temple, realitza comentaris artístics i adjunta algunes il·lustracions.
L’aspecte més negatiu de la Seu segons Jovellanos era la ubicació del cor, que rompia la perspectiva interior. Posteriorment, a la Disertación sobre el traslado del coro de la Catedral de Palma (1811) es contradiu amb aquesta crítica i es mostra conforme amb la ubicació. Va fer referència també al Palau de l’Almudaina (4), però com altres autors en va destacar la seva manca d’unitat estilística i regularitat; indicà que l’antic alcàsser musulmà per alguns era considerat d’origen romà, i que a més de ser reformat per Jaume II per fer-lo residència reial havia patit diverses reformes al llarg del temps.
En el text Memoria sobre las fábricas de los conventos de Sto. Domingo y S. Francisco de Palma (1806-1808), va fer una descripció historicoartística de dos dels convents més importants de Mallorca.
A l’ara desaparegut convent de Santo Domingo (5) –esbucat el 1837– també hi fa al·lusió a la primera carta. En ressaltà que fou un dels primers convents que es varen construir a Mallorca i que entre els seus arquitectes hi participà Jaume Fabra, qui també treballàa la Catedral de Barcelona. Va descriure els dos claustres del convent –el petit i el gran, ambdós amb arcs apuntats–, la porteria i també l’església, d’una sola nau amb bella volta de creueria aixecada sobre esveltes columnes, un presbiteri semicircular. Va criticarl’estil churrigueresc de la capella del Roser remodelada per fra Albert Borguny a principis del XVIII, estil que detestava, i en va criticar també els detalls barrocs.
Jovellanos va ser alliberat arran del motí d’Aranjuez, que va tenir lloc el 17 demarç de 1808. Un cop alliberat, entre el 21 d’abril i el 19 de maig, va visitar la cartoixa de Valldemossa, va realitzar un recorregut per les principals poblacions i monuments de l’illa i va contemplar de primera mà els edificis gòtics de Palma que coneixia per referències. El mes d’abril, la Sociedad Económica de Amigos del País del Reino deMallorca el va nomenar soci de mèrit, i el dia 7 demaig Jovellanos va assistir a la sessió en què es va fer efectiu aquest nomenament. També va rebre un homenatge a Cort (6). Pocs dies després, el dia 19 de maig, Jovellanos abandonava l’illa en direcció a Barcelona. L’any 1891 va ser declarat fill adoptiu de la ciutat de Palma.
A la primera carta fa breus comentaris de diverses esglésies i convents, com Santa Eulàlia (7), l’estil gòtic de la qual considera comparable amb una catedral. De l’església de Sta.Magdalena (8) en va destacar la capella i el sepulcre de la beata Catalina Thomàs, pagada pel cardenal Despuig, de línies neoclàssiques. En canvi, es va mostrar crític amb la decoració barroca de l’església de Montision (9), que considerava «afeada con garambainas modernas». En canvi, va lloar l’arquitectura gòtica de l’església i el convent de Sant Francesc (10); ressenyà la història de la seva construcció, va esmentar que un llamp en va arruïnar la façana primitiva i va descriure la portada principal, de 1621, amb escultura de Francesc deHerrera i situada entre el manierisme i el barroc.
L’any 1813, les cartes foren editades en cinc volums sota el títol Memorias histórico-artísticas de arquitectura.

Margalida Castells




JOVELLANOS A MALLORCA (I): VALLDEMOSSA

Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 375 / 13 DE SETEMBRE DEL 2008
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) fou empresonat a l’illa de Mallorca entre 1801 i 1808. Entre març del 1801 i maig del 1802, va romandre a la Cartoixa de Valldemossa, que ara rememora els doscents anys de l’estada de l’escriptor i jurista il·lustrat que conreà gairebé tots els gèneres literaris poesia, teatre, assaig, discursos, escrits econòmics, artístics, jurídics i polítics– i propugnà una educació popular, oberta i gratuïta per a tots i totes; demanà l’abolició de la tortura; defensa que les dones entrassin a les Societats Econòmiques; reclamà la democràcia i contribuí a la reformade les Corts i a la redacció de la Constitució de Cadis del 1812. Amb només 23 anys, fou nomenat Alcalde del Crim de la Reial Audiència de Sevilla i el 1774 fou ascendit a Oïdor de l’Audiència. Col·laborà en la creació de la sevillana Societat Econòmica d’Amics del País, de la qual arribà a ser el secretari. A Sevilla va escriure els seus primers poemas amorosos, amb el pseudònim de Jovino. L’any 1778 es traslladà a Madrid com alcalde de Casa y Corte, relacionantse amb Goya, pintor de la Cort, qui li va pintar un parell de retrats. Durant aquest període accedí a la Real Acadèmia de la Història i a la Societat Econòmica de Madrid. Reclamà millores en el comerç, l’explotació minera i les vies de comunicació, redactà l’Informe sobre la Llei Agrària, on criticava els privilegis del clergat i de la noblesa i defensava la lliberalització del sòl, i la Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y las diversiones públicas, on parlava del mal ús que els magistrats feien de les lleis. El 1780 fou anomenat Conseller de les Ordres Militars d’Alcántara. El 1790 Floridablanca el nomenà subdelegat de la situacióminera d’Astúries; el 1794 fundà a Gijón el Real Institut de Nàutica i Mineralogia, per formar els treballadors. El 1797, sota el regnat de Carles IV i amb Godoy com a Ministre a la Cort, fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia, càrrec que ocupà nou mesos ja que va ser cessat per desavinences amb l’església, en intentar renovar el Tribunal de la Inquisició, els estudis universitaris i la justícia. Tornà a dedicar-se a l’Institut que havia impulsat, emperò Godoy manà espiar-lo. El mes de març del 1800 es va publicar la traducció a l’espanyol d’El contrato social de Rousseau, on s’enaltia la seva persona i es criticaven alguns ministres del govern. Tot i que l’asturià va escriure el rei intentant suavitzar la situació, no va poder alliberar- se de la mà de Godoy: el 13 de març de 1801, fou apressat, acusat de tenir llibres prohibits per la Inquisició, i portat a Mallorca, sense acomiadar-se de familiars i amics, sense llibres ni papers.
En arribar a Mallorca, el portaren davant del capità general Juan Miguel de Vives, qui va disposar empresonar-lo a la Cartoixa de Valldemossa, on alesmores residien uns cinquanta monjos, que el varen rebre amb gran hospitalitat. El prior de la Cartoixa, fra Miquel Pascual va demanar permís a la Cort per deixarlo sortir a passejar pels jardins, autorització que va ser concedida. L’asturià es va començar a relacionar amb artistes, historiadors i erudits mallorquins com Bru deMontaner, Joan Baptista Capó i Manuel Bayeu. Va ordenar la biblioteca delmonestir i hi va aportar alguns volums. També aportà diners per a la construcció de l’església, donà almoines als habitants necessitats de Valldemossa i ajudà els joves a estudiar. Amb l’ajuda del monjo encarregat de l’herbolari del convent, estudià botànica i començà el Tractat de Botànica Mallorquina. En aquell any a Valldemossa també va escriure Memoria sobre educación pública o tratado teóricopráctico de enseñanza, en la qual fa una recopilació de les seves idees sobre l’educació i la formació, que considerava la font de tot progrés social i personal. A la Cartoixa va escriure alguns poemes, com Epístola a Posidonio, i les representacions al rei Carles IV, dues cartes en les que reclamava la seva innocència, emperò aquestes missives no van arribar mai a lesmans de Carles IV. El 1802, el ministre Caballero ordenà traslladar-lo a un lloc més aïllat, ja que va trobar que gaudia de massa llibertat: fou enviat al Castell de Bellver.
Margalida Castells




JOVELLANOS A MALLORCA (i II): EL CASTELL DE BELLVER
Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 379 / 11 D’OCTUBRE DEL 2008
Com es considerà que Jovellanos gaudia de massa llibertat a Valldemossa, les autoritats decidiren el seu trasllat al Castell de Bellver, on va restar aïllat i incomunicat a partir del 5 demaig de 1802. La vigilància era constant i,amés, li varenrequisar tota ladocumentació que havia escrita a la Cartoixa. La primera etapa en el castell va ser molt dura per a l’empresonat, ja que es trobava bastant delicat de salud i com empitjorà, per prescripció mèdica el deixaren pujar a la terrassa del castell a prendre l’aire i també banyar-se a Cala Major. Després el deixaren passejar pel bosc circumdant, comunicar-se amb la seva família i escriure el testament. Va ser a partir de l’any 1804 quan el presoner va començar a gaudir d’una major llibertat, ja que els guardians varen anar disminuint la severitat amb què el tractaven i li disposaren una habitació per a dormir i treballar, una sala per menjar i cambres per al seu majordom Domingo García de la Fuente, el seu secretari Manuel Martínez Marina, el cuiner Ramon de la Huerta i el servent Juan Malleu. Aquests últims podien entrar i sortir del castell, rebre i enviar cartes. Des de 1806 li va ser permès relacionar-se amb estudiosos, erudits i aristòcrates mallorquins, menjar amb alguns guardians, convidats i a vegades amb el governador. Gràcies al sou de ministre que conservava tenia coberts de plata, quadres, gravats i llibres. Va llogar les cases de Son Fornari a Miquela Fortuny, per passejar, gaudir de la mar i fer el que li agradava més: llegir, especialment Ciceró i la Bíblia. Encarregà llibres, diaris i revistes a Barcelona, Madrid i França; demanà en préstec manuscrits i edicions antigues; enquadernava llibres, i si no podia els enviava al convent dels Caputxins perquè els hi lliguessin.
Per combatre la soledat de la reclusió, començà a escriure cartes al seu amic, l’historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829) qui alesmores treballava en l’edició del llibre pòstum de Eugenio Llaguno, Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España, i concretament li parlava de l’arquitectura gòtica deMallorca. Jovellanos va descriure des del Castell, amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionaven totes les dades, manuscrits, llibres i edicions que necessitava, el Castell de Bellver, La Llonja, La Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma. Aquestes cartes foren posteriorment publicades sota el títol de Memorias histórico-artísticas de Arquitectura.
Mentre Jovellanos continuava empresonat a Bellver, la situació a la Península era tensa. El 1808, el poble d’Aranjuez assaltà el palau de Godoy i el rei abdicà en el seu fill Ferran VII. La primera acció de Ferran va ser alliberar tots els presos polítics, inclòs Jovellanos. Aquest va rebre una carta del rei anunciantli la llibertat, cosa que no li va agradar del tot perquè Jovellanos pensava que havia de ser jutjat per poder demostrar la seva innocència. Tot i això acceptà la llibertat i va tornar a Astúries després de visitar novament la Cartoixa de Valldemossa, alguns pobles de Mallorca i rebre alguns reconeixements i homenatges per part de les institucions illenques.
Ja a l’etapa final de la vida, va acceptar ser representant a Astúries de la Junta Suprema Central, constituïda a Aranjuez. Allà proposà com a forma de govern un Consell de Regencia temporal fins la convocatòria de les Corts, per oferir a Ferran VII com a rei. També va assistir a la Isla de León, Cadis (ara San Fernando), on s’intentava renovar la Constitució i es volien formar dues cambres, però en aquest cas els absolutistes es varen imposar i sols se’n va constituir una. Allà Jovellanos va demostrar la seva disconformitat amb algunes idees recollides per les Corts de Cadis, com el sistema de sobirania nacional, el carácter democràtic que varenadoptar i la idea de fer una nova Constitució. Jovellanos va morir tornant de Cadis, el 27 de novembre de 1811, a Puerto de Vega, Astúries.
Margalida Castells

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies per fer-vos ressò d'aquests articles!