19 d’oct. 2017

Convocatòria per a la restauració de molins de vent d'extracció d'aigua del Pla de Sant Jordi de Palma i restauració del patrimoni historicoindustrial per part del Consell de Mallorca

Can Garraseca restaurat amb l'ajuda del Consell de Mallorca.
Vos informem que el departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca ha impulsat una Convocatòria de subvencions per a la restauració dels molins de vent d'extracció d'aigua del Pla de Sant Jordi de Palma, pluriennal 2017-2019 i un Programa de restauració del patrimoni historicoindustrial de l'illa de Mallorca, pluriennal 2017-2020.

Podeu consultar aquesta oferta al Boib nún. 125 de 12 d'octubre de 2017 on es va publicar la Convocatòria de subvencions per a la restauració dels molins de vent d'extracció d'aigua del Pla de Sant Jordi de Palma, pluriennal 2017-2019.Tota la informació està disponible al següent enllaç: https://seu.conselldemallorca.net/ca/fitxa?key=18266.

Igualment, al Boib núm. 127 de 17 d'octubre de 2017 on es va publicar el Programa de restauració del patrimoni historicoindustrial de l'illa de Mallorca, pluriennal 2017-2020. Tota la informació està disponible al següent enllaç: https://seu.conselldemallorca.net/ca/fitxa?key=18585

I per últim, trobareu tota la informació per ajudar-nos a restaurar els molins del Pla de Sant Jordi, a través de la figura de l'apadrinament, a la següent adreça: https://www.conselldemallorca.net/apadrinamoli

18 d’oct. 2017

Recorregut embARCA't: "Una passejada per l'arquitectura de Bennazar".

Can Puello a la Rambla.
Divendres 20 d'octubre a les 17'00h.
Una passejada per l'arquitectura de Bennazar, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.
Preu socis d'ARCA: 5 euros, no socis d'ARCA: 8 euros.
Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma.
Inscripció prèvia, places limitades

16 d’oct. 2017

ARCA i GEFB demanen una consolidació urgent de la torre de defensa de Son Jaumell (Capdepera).

Fotografia: Rafel Camps.
ARCA i GEFB han volgut tornar a fer constància al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Capdepera amb l'enviament de sengles escrits de l’estat d’abandonament que pateix la talaia de Son Jaumell, situada al municipi de Capdepera, entre Cala Mesquida i Cala Moltó.

Imatge nefasta de l'estat de conservació del Patrimoni Cultural de Mallorca

Aquest és un exemple més, que evidència la manca de conservació del patrimoni històric de Mallorca i que juga en contra de la imatge turística de la nostra illa i en aquest cas del municipi de Capdepera. Cal recordar, que aquesta zona presenta unes vistes des del punt de vista paisatgístic de gran valor, el que provoca que centenars de turistes facin aquesta excursió per gaudir del litoral gavellí.

Malauradament, quan arriben fins a aquest punt, la imatge visual queda empobrida per l’estat de pesima conservació en el qual es troba la talaia de Son Jaumell, que presenta mig cos de la torre enderrocat.

Fotografia: Rafel Camps.
La torre és un BIC, però el Consell de Mallorca l'ha deixada fora del pla de restauració de torres de defensa

També cal recordar, que aquest monument està declarat com a Bé d’Interès Cultural, màxima protecció atorgada a qualsevol bé cultural a Mallorca i on la llei de 12/1998 de Patrimoni Històric de les Illes Balears obliga a conservar i a evitar que desapareixi.

GEFB i ARCA ja fa anys que demanen una intervenció urgent en aquesta torre de defensa

A l'any 1996, el Grup d'Estudis de les Fortificacions Balears (GEFB) va prestar la seva col·laboració a l'Ajuntament de Capdepera, davant l'anunci de la possible restauració d'aquesta torre de defensa. Posteriorment, a l'any 2011 ARCA va denunciar el seu pèssim estat de conservació i fins al moment no s'ha dut a terme cap intervenció, deixant que el bé cultural cada vegada es vagui deteriorant fins que el mal sigui totalment irreversible.

GEFB i ARCA demanen al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Capdepera una solució urgent davant l'estat ruinós de la talaia

Considerem que l'estat de la talaia és ruïnós, proper al col·lapse, i per tant preocupant i de difícil solució. No obstant això, considerem i refermem que s'ha de fer una intervenció de consolidació  urgent per preservar la talaia i alhora el  denominat Skyline. La silueta d'aquesta talaia retallant-se a l'horitzó és, sens dubte, un dels exponents  més representatius i que defineix el sistema d'aguait de les talaies a Mallorca durant els segles XVI-XVIII.
Per aquest motiu, el GEFB i ARCA hem demanat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Capdepera una solució urgent, per tal d’evitar que la talaia de Son Jaumell (Capdepera) no acabi totalment enderrocada, fruït de l’erosió.

Visita a la finca de Pedruxella gran dins el programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI 

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 6 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2017.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Dissabte 21 d'octubre a les 9'00h.

Pedruxella gran (Pollença). Antiga possessió que es dedica a la producció d¡oliva ecològica i d'una manera tradicional.

Més informació a: http://www.pedruxella.com/

Sortida:Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Preu: 14 euros (10 euros per a la propietat de Pedruxell gran).

Inscripció prèvia, places limitades

IMPORTANT: Vos recoman dur calçat còmode, aigua i berenar, degut a que caminaren 3km d'anada i 3km de tornada per poder arribar fins a la finca, degut a que l'autocar no pot accedir-hi.

11 d’oct. 2017

Reportatge de l'exposició Bennazar Palma a Canal 4

Ahir vingueren a gravar els companys de Canal 4 Televisió l'exposició Bennazar Palma, la qual ha estat muntada pels alumnes de l'Escola d'Art Superior i Disseny de les Illes Balears i que compta amb els textos i dibuixos de Liliana Boffi i fotografies d'Alejandro Maestro.

L'exposició Bennazar Palma és un recorregut cronològic (1900-1933) per les obres més importants a la ciutat de Palma de l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 – Barcelona, 1933). La informació es troba en català, castellà i anglès.

L'exposició romandrà oberta fins al 10 de desembre a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos, de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i divendres de 17'00 a 20'00h. 


Acció patrocinada:


10 d’oct. 2017

ARCA denúncia una nova destrucció del conjunt de Santa Catalina

Edifici de l'avinguda Argentina cantonada amb carrer Anibal,
abans de la seva destrucció a l'any 2011.
Un nou edifici a l'avinguda Argentina destruirà estèticament un dels frontals de Santa Catalina. S'ha aprovat la demolició de l'edifici original i la seva substitució per un edifici d'alçades excessives.

No es respectarà l'esperit de l'ARE de Santa Catalina, que pretenia conservar el barri

ARCA  vol manifestar la seva gran indignació per la agressió que suposarà la substitució  de l'edifici de Santa Catalina ubicat a l'avinguda Argentina num 41.

Aquesta substitució contravé l'esperit de la redacció de normes provisionals de l'ARE i suposarà una agressió estètica més per Santa Catalina.

L'ARE pretén protegir Santa Catalina considerant el conjunt i evitant les alçades excessives als carrers amples.

ARCA no demanava que es conservàs l'edifici original; demanava que el nou edifici no pogués tenir les alçades excessives que tendrà i que destrueix l'harmonia estètica del conjunt de l'illeta. L'illeta limita amb els carrers Pursiana, Pou i Fàbrica a més d'avinguda Argentina i fins ara tan sols havia un edifici que alteràs les alçades del conjunt, l'ubicat a la cantonada de Pursiana amb avinguda Argentina. Aquesta petició d'ARCA quedava amparada per la normativa provisional de l'ARE.

El Regidor d'Urbanisme no ha volgut explorar totes les possiblilitats per evitar les alçades excessives

Nou edifici de l'avinguda Argentina amb carrer Anibal, que
substitueix a l'anterior de l'any 1913.
ARCA responsabilitza a l'equip de govern actual per no haver fet tot el possible per evitar aquesta nova desfiguració de Santa Catalina.

ARCA ha proposat a la reunió del Consell de Geréncia d'urbanisme d'avui que aquest tema tornés a passar per la Comissió de Centre Històric i Catàleg ja que quan es va dur fa uns mesos, es va informar als presents que no podien opinar sobre les alçades excessives ja que era una qüestió  marcada pel PGOU. Aquest fet no era cert, ja que en una interpretació posterior de les normes de l'ARE provisional, es va veure que si es podia evitar el nou projecte.

Demanam la redacció d'un ARE efectiu per a Santa Catalina ja mateix

Les mancances de l'actual PGOU per a Santa Catalina varen ser motiu de la delimitació d'un ARE i unes normes provisionals elaborades durant el govern de Mateu Isern amb el regidor Jesús Valls.

ARCA avui ha manifestat la seva discrepància i malestar emb l'equip de govern i a més ha exigit la redacció d'una normativa definitiva de l'ARE de Santa Catalina i la suspensió de llicències a aquells carrers on l'edificabilitat del PGOU és més elevada. Aquesta petició la venim efectuant a reunions internes des de principi de legislatura.


Santa Catalina no pot esperar i la destrucció que avui s'ha aprovat se podria haver evitat.

9 d’oct. 2017

ARCA continúa amb el programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant a l'agricultor Francesc Sans i la finca pública de Galatzó (Calvià).

Francesc Sans explicant als assistents a la finca de Can Ros.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 7 d'octubre la segona visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Antic aljub de la finca de Can Ros.
Dissabte 7 d'octubre visitarem a Francesc Sans (Calvià), qui té vàries finques que es dediquen a l'agricultura ecològica de secà, concretament la producció d'ametlles i oli d'oliva. La visita es dugué a terme a la finca de Can Ros, on la primera referència documental a aquestes cases és de l’any 1809, en què era propietat de Rafel Colomar, «Ros», malnom que indueix a pensar que aquesta propietat fou de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume, amo de Santa Ponça. L’heretà Joan Salom Cabrer al segle XX. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom.

A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona, amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. La data de la biga sembla indicar que la finca ja existia almenys des de la segona meitat del segle XVIII.

Grup d'ARCA davant la façana de la possessió de Galatzó.
La visita es complementà amb una excursió a la finca pública de Galatzó on es pogué resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms. Aquesta antiga alqueria islàmica, documentada per primer cop a 1283 ha estat propietat de la família Vivot, dels comtes de Santa de Formiguera i dels empresari Ignasi Fuster (finals segle XIX) i Victorio Luzuriada (des de 1943 fins a 2006) i en l'actualitat és propietat de l'Ajuntament de Calvià.

La propera visita d'aquest programa serà el 21 d'octubre i es visitarà la finca de Pedruxella gran (Pollença), antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional.


6 d’oct. 2017

ARCA lamenta la mort del Pare Gabriel Llompart Moragues.

ARCA lamenta la mort del Pare Gabriel Llompart Moragues, CR i transmetre el nostre condol més sincer i profund a la família i a l'Orde dels Clergues Regulars (Teatins) de la qual n'era formava part i en el si de la qual va poder desenvolupar la seva recerca i va ensenyar molts d'alumnes de Batxillerat.

ARCA recorda amb estimació tota la tasca immensa de recerca sobre la nostra cultura popular, particularment el folklore mallorquí, i l'art. La seva obra i mestratge pels historiadors i estudiosos quedaran per sempre en la historiografia de l'art i de la cultura balear. El seus estudis són una font inesgotable de saber i de coneixement de la cultura popular, de la història, de l'art, del món medieval i de la cultura religiosa de Mallorca.

ARCA va agraïr la tasca d'aquest il·lustre historiador i a l'any 1997 fou nomenat Soci d'honor de la nostra entitat i a dia d'avui volem recordar que fou una persona molt compromesa amb la història i la defensa del Patrimoni Cultural, sempre disposta a compartir els seus coneixements.

El món de la cultura i de la història de l'Art estan de dol.

Al cel sia. Descansi en pau.

5 d’oct. 2017

L'exposició Bennazar Palma al programa Els Entusiastes d'IB3 Ràdio

Can Coll, casa on va viure Gaspar Bennazar.
Dibuix: Liliana Boffi.
El passat dimarts l'exposició BennazarPalma tingué uns minuts al programa de ràdio Els Entusiastes IB3, on els seus autors Liliana Boffi (textos i il.lustracions) i Alejandro Maestro (fotografia) parlaren del seu magnífic treball. Podeu escoltar l'entrevista a partir del minut 8:35 de programa.
L'exposició romandrà oberta a la seu d' ARCA PATRIMONI fins al 10 de desembre. 

Acció patrocinada per:







4 d’oct. 2017

Visita agrària a Francesc Sans (Calvià) dins el programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 6 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2017.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.
 

Dissabte 7 d'octubre a les 9'00h.

Can Ros, casa de Calvià probablement del segle XVIII.
Francesc Sans (Calvià). Finca dedicada a l'agricultura ecològica. 
La visita es complementarà amb una excursió a la finca pública de Galatzó per poder resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms.
 
Sortida:Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.
 
Preu: 4 euros
 
Inscripció prèvia, places limitades

 

3 d’oct. 2017

ARCA demana a l'Ajuntament de Sóller un pla tècnic d'actuació al Cementeri

Davant la tala d'arbres i l'anunci de replantació

ARCA ha estudiat i coneix el Cementeri de Sóller, dit de Son Sang. Venim demanant fa temps la protecció per a diferents esculptures i tombes així com hem suggerit sempre a l'Ajuntament (escrit de fa uns mesos al Batle) que actuï per millorar la conservació del Cementeri, tant el patrimoni natural com el patrimoni històric.

ARCA entèn que els arbres que suposen un perill per a les pesones o poden fer malbé a les tombes s'han de podar o tallar. Dit això hem de recordar que el Cementiri de Son Sang està catalogat pels seus monuments funeraris,  i també com a jardí. Els arbres de més de 100 anys tenen, com els monuments, un important valor patrimonial i paisatgístic. Com a éssers vius que són, és natural que emmalalteixin i fins i tot que morin.

Per la gestió de qualsevol jardí històric o catalogat, cal fer un inventari dels arbres valuosos existents, i un pla tècnic de conservació i remodelació del jardí en el seu conjunt, on plantegi a curt i llarg termini que s'ha de sembrar i on. Convé que sigui qualque expert  en jardineria i/o botànica qui supervisi el tractament de malalties, la poda, o la tala quant suposin un perill per a les persones. Tasca que podria sol.licitar al jardí Botànic (especialistes que coneixen el lloc) o a altres especialistes que coneguin el Jardí i l'Ajuntament pugui designar.

Més encara és important la replantació d'arbres en un lloc com el Cementeri, que sembla, ha anunciat també l'Ajuntament. Ara és el moment de comptar amb un pla tècnic d'actuació al Cementeri que acompanyi les actuacions municipals de protecció i catalogació i de jardineria. Sense aquest pla correm amb el perill d'intervencions desafortunades, per les presses, la manca de visió de conjunt.

2 d’oct. 2017

ARCA organitza una visita guiada sobre l’arquitectura de Gaspar Bennàssar

ARCA acull fins al mes de desembre una mostra amb plànols, dibuixos i maquetes d'alguns dels projectes més emblemàtics de l'arquitecte.

L’antic edifici de Telefónica o el de Tous i Ferrer, ubicats al Passeig del Born, són alguns dels punts que han visitat avui la vintena de participants en la visita guiada organitzada per ARCA, i que ha recorregut alguns dels projectes de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. És una de les activitats organitzades per ARCA en el marc del cicle dedicat a l’arquitecte mallorquí.
Aquesta activitat, que s’emmarca dins el cicle dedicat a Gaspar Bennàssar que ARCA ha organitzat aquesta setmana, es tornarà a repetir el pròxim 20 d’octubre. A més, la seu d’ARCA acull fins al mes de desembre una mostra amb plànols, dibuixos i maquetes d’alguns dels projectes més emblemàtics que l’arquitecte mallorquí va deixar a Palma.

29 de set. 2017

ARCA organitza una taula rodona amb arquitectes sobre “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”.

Carlos García-Delgado, Pere Ollers (President d'ARCA),
Maribel Bennazar (néta de Gaspar Bennazar), Pere Rabassa
i Pere Nicolau.
ARCA continúa amb el cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma.

ARCA continúa amb el cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dijous 28 de setembre organitzarem una Taula rodona que duia per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació dels arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

El cicle concluirà demà dissabte 30 de setembre, on s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES.

Carlos García-Delgado destacà que l'arquitecte Gaspar Bennazar va viure una època apasionant, per la quantitat d'aconteixements socials i culturals que succeiren a finals del segle XIX, quan ell finalitzà els seus estudis a Madrid. Per aquest motiu el considera com una persona vital amb una vida plena i apasionada, aquest resultat que es veu a les seves obres.

Bennazar va estar al corrent de totes les corrents internacionals al camp de l'arquitectura i les va aplicar als seus projectes. Cal dir que com exemples, ell es basa en el Christal Palace de Londres (1851), on s'utilitza el vidre i el ferro, en la recuperació d'edificis històrics, una corrent que neix a Anglaterra a la segona meitat del segle XIX i que Bennazar plasmarà amb un estil neo-medievalisme romàntic, la utilització del formigó armat, que s'utilitza a França per primera vegada a l'any 1902, el corrent modernista i el secenionisme vienès.

Pere Nicolau destacà que Bennazar aportà edificis grossos i de gran tamany. Fou una època, on retornen els indians de les colònies i comencen a gastar diners en l'exhibició dels seus edificis. Tingué gran relació amb una nova classe social i amb persones tant destacades com els empresaris Tous i Ferrer o Caubet.

Pere Ollers, Pere Nicolau, Carlos García-Delgado i Pere Rabassa
Bennazar feia projectes grandiloqüents i per aquest motiu la seva obra agrada al públic de Mallorca. La seva és una arquitectura bella, clara i bona d'entendre. També fou una persona que respectava el treball artesanal i aquest aspecte és veu molt definit a la seva obra i també agrada a la societat mallorquina, aquesta distinció cap aquest sector tradicional.

Si desgraciadament no hagués mort tant jove, cal recordar que tenia 63 anys, segurament hagués aprofundit en altres moviments artístics.

Pere Rabassa destacà la personalitat de Gaspar Bennazar com una persona somniadora que tingué la força per tal de confeccionar un equip que l'ajudà a dur a terme una gran quantitat de projectes. Els seus projectes eren fets amb molta il·lusió i era capaç d'estirar i convèncer a promotors, polítics, treballadors, etc. La seva arquitectura fou molt d'ofici, on particparen fusters, ferrers, forjadors, escultors,... que tenien una gran preparació.

Va destacar alguns exemples de canvi d'ús d'edificis realitzats per Gaspar Bennazar, com per exemple el Cine Born, on Rabassa i García-Delgado coincidiren que és una desgràcia per a la ciutat de Palma que no s'hagui conservat, possiblement la millor sala de cinema que mai ha tengut la ciutat de Palma. Però, altres intervencions interessants i respectuoses han estat els edificis de las Herminitas de los pobres, els Rentadors des Jonquet, els Magatzems l'Àguila (on es farà un hotel), s'Escorxador o l'edifici de la Telefònica.

Per últim, va destacar el Coliseu Balear i deixà a l'aire, sobre quin serà el seu futur? Segons la seva opinió és un edifici amb moltes possibilitats.

Una vegada finalitzades les intervencions dels arquitectes s'obri un torn de debat i tothom coincidí en la importància de conservar correctament el Coliseu Balear, degut a que esteim davant un gra edifici i que no es prengui l'exemple de las Arenas de Barcelona.


També, es destacà de l'important canvi d´ús de l'edifici de s'Escorxador, on Pere Rabassa participà en la seva rehabilitació i que ha estat positiu per a la vida social i cultural del barri. A ARCA és un edifici que ens preocupa, perquè hem denunciat vàries vegades que la concessionària actual no respecta els espai d'ocupació pública i en alguns casos hi ha sobrexplotació de l'espai públic.

27 de set. 2017

ARCA inicia un cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma.

Pilar Rubí oferint la conferència sobre Gaspar Bennazar.
Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA va iniciar ahir un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dimarts 26 de setembre es dugué a terme una conferència que duia per títol “La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

Xavier Terrasa (ARCA), Jaume Garau (Palma XXI), Pilar Rubí
(conferenciant i historiadora de l'art), Maribel Bennazar (néta
de Gaspar Bennazar), Pere Nicolau i Pere Rabassa (arquitectes).
Fotografia: Benet Bohigas.
El cicle continuarà demà dijous 28 de setembre a les 20'00h amb una Taula rodona que durà per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació els arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

Per concloure el cicle dissabte 30 de setembre a les 10'30h, s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES

La seu d'ARCA es va omplir per escoltar la conferència.
Fotografia: Benet Bohigas.
Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma.

Les activitats es duran a terme a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).


Més informació a: arcainforma@arcapatrimoni.net

26 de set. 2017

Viu el Patrimoni amb ARCA, iniciativa per als centres escolars.

ARCA torna a participar un any més al programa Viu la Cultura que coordina la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears.

ARCA presenta una sèrie de  visites històriques i culturals adreçades a alumnes escolars per al curs 2017-18.

La proposta per a aquest any és:

- Palma gòtica.
- La Seu i els seus voltants.
- Bennazar Palma (nova ruta).
- Ruta del desembarcament de Jaume I (nova ruta).

Per més informació podeu contactar amb ARCA al tel. 971 71 95 31 o per correu electrònic al arcainforma@arcapatrimoni.net

25 de set. 2017

ARCA inicia el cicle "Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma".

ARCA ha programat un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears:

Demà dimarts 26 de setembre a les 20'00h. 

Conferència: La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

ARCA continúa amb la seva campanya d'ampliació del catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma.

Notícia d'Última Hora, 24-9-17

ARCA advierte que el patrimonio de la ciudad se encuentra «en riesgo»

ARCA advierte que «el patrimonio de Palma sigue estando en riesgo», pese a que el Pacte de Cort ha aprobado inicialmente una ampliación del catálogo municipal con más de 200 elementos. Sin embargo, la entidad proteccionista considera que es «insuficiente», ya que «no se ha peinado exhaustivamente la ciudad». La portavoz de la entidad proteccionista, Àngels Fermoselle, critica que el Ajuntament «se ha limitado a incorporar de manera parcial algunas de las reivindicaciones históricas, sólo algunas, de ARCA y del Colegio de Arquitectos». En este punto, advierte que «no debemos olvidar que todo lo que queda fuera del catálogo es susceptible de ser derribado. Este hecho es atroz contra el patrimonio y el recuerdo histórico de nuestra ciudad».
A su entender, se debería haber realizado «una revisión profunda del catálogo porque fuera de él están muchísimos elementos arquitectónicos, artísticos y etnológicos que merece la pena conservar». En este sentido, señala que, «aunque no tengan criterios técnicos y artísticos, a las personas de Palma seguro que les gusta conservar aquellos elementos, a veces humildes, pero que les ayudan a reconocer su barrio y su ciudad».
Fermoselle recuerda que el anuncio de la ampliación del catálogo se hizo el mismo día en que se destruyó la casa de Génova que habitó el músico Manuel de Falla. «Después también dejaron destruir la casa de Can Baró, obra del arquitecto Bennazar, que inexplicablemente no estaba incluida en el catálogo».
Passeig Mallorca, 15
La portavoz de ARCA señala que aunque el nuevo catálogo incluye edificios de Pere Garau, como ses Cent Cases y el Hostal Baleares, «deja fuera otros imprescindibles de la plaza García Orell, toda la plaza del Cardenal Reig y decenas de elementos más». En su opinión, «el Eixample debería ser mimado y el catálogo es una oportunidad que no se ha aprovechado». «Esta ampliación incluye arquitectura moderna, hecho loable, pero no detalles sencillos de fachadas humildes que pueden caer cualquier día bajo la piqueta». Advierte que detalles modernistas de Santa Catalina, la Soletat, Son Espanyolet o Son Armadams «pueden desaparecer en cualquier momento».
ARCA también considera un error no incluir el edificio de Passeig Mallorca 15, «una arquitectura que la gente de Palma aprecia y valora. Palma puede perder un edificio singular, igual que cuando en 2015 se dejó destruir Can Bibiloni. Es terrible». Por ello, insta a Cort a incluirlo en la ampliación del catálogo.
La entidad proteccionista presentará alegaciones para mejorar la fichas del catálogo municipal, que ahora están en exposición pública. Solicitará la incorporación de más de un centenar de elementos y se muestra esperanzada de que el Pacte acepte sus peticiones, como hizo cuando pidió la ampliación del plazo para presentar alegaciones.

ARCA inicia el programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant Formatges Burguera (Campos).

Jaume Burguera s'adreça als assistents.
ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears iniciaren el passat 23 de setembre el programa Agricultura, paisatge i patrimoni on visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 70 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Vaqueria de Formatges Burguera. Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als a les escoles des Palmer, d'època de la Segona República, el Salobrar de Campos, els banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.

Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.


HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS

Molí de ramell a la zona des Palmer. Fotografia: Pep Camps.
El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.

(GEM V. 3, p.44)

Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.

Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.

Escoles des Palmer, inaugurades el 10 de novembre de 1932.
Fotografia: Pep Camps.
Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.

Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.

En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.

Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.

Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.

A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.
(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). 

A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.

Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. 

L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Oratori de Sant Joan de la Font Santa.
Fotografia: Pep Camps.
Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.

Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.
El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Aljub de Sant Joan de la Font Santa (1671).
Fotografia: Pep Camps.
Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

SANT BLAI

Oratori de Sant Blai (Segles XV-XVII). Fotografia: Pep Camps.
Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.


(GEM V.15, p. 277).